Читать книгу La impremta catalana i els seus protagonistes - Montserrat Comas i Güell - Страница 15

Per a les Corts del Trienni, la llibertat d’impremta no va ser la primera norma a plantejar. Se’n parla, però es remet directament a la de 1810 i les modificacions posteriors. En la Memoria sobre el estado de los negocios concernientes a la Secretaría del Despacho de la Gobernación de la Península, presentada per Argüelles l’11 de juliol de 1820, s’afirma que cal mirar la llei com l’instrument més idoni per «ilustrar la opinión» i assegurar els drets dels ciutadans.

Els debats de fons sobre aquesta qüestió finalment arribaran i tindran molta més argumentació que la precedent de 1810, i procuraran blindar-la al màxim per garantir-ne l’eficàcia. És, de fet, un replanteig de l’anterior, per a la qual cosa i per poder enten-dre l’evolució de l’una a l’altra proposem per a més endavant una lectura comparada de les dues.

1. Javier García Martín: El Juzgado de imprentas y la utilidad pública. Cuerpo y alma de una Monarquía vicarial, Guipúzcoa, Universidad del País Vasco, 2003.23

2. Vegeu l’apèndix.28

3. L’informe i el decret sobre el drets d’autor es poden llegir a l’apèndix.