Читать книгу Junil a les terres dels bàrbars - Joan-Lluís Lluís - Страница 4

PRIMERA PART La província de l’estany

Morta la ràbia

Les filles de vuit anys

Et podràs fer la gandula

Junil, però, no sap llegir

Javós! Javós! Javós!

És molt estrany que escriure sigui un afer humà

Uns quants vaivens de les mans

Ser escriptor és la cosa més fàcil del món

Per la borda del món

Una estàtua de marbre untada de greix

Ja sé qui ets

Abans de girar-se dissimula una ganyota

I l’endemà ja ha arribat

Un tros de gel negre

Totes les portes eren barrades

I on vols anar?

Tot cap per avall, però això no

SEGONA PART Els camins

Aquesta càrrega de ceguesa

El poble més estrany de l’univers

Jo he vist elefants i lleons

Et vaig dir una mentida

De badar a morir

De nou es toca el pit i torna a avançar

Per la promesa de carn abundosa

I Lafàs, sovint, parlarà de fugir

No hi ha senyal ni paraula

Troba paraules dures

Verdapell, analfabeta i sorruda

Disset anys tindré

Cinquanta-dosè dia

Dirmini, digue’ns què hem de fer

No entenc qui deuen ser

Els alans no eren cabres

La sorra fosca

I treballen

I moren, i neixen, i copulen, i lluiten

Us alimenten més del que us mereixeu

Com somriuria un embriac

Per la gran puta freda

Per això es queixen i bleixen

Qui ha donat el cop i qui ha volgut el cop

Paraules que són grans?

Aviat seran més

Cent quaranta-cinquè dia

Només em queden el ca i l’esclau

Cent vuitantè dia

Una cosa tan insignificant

Demana perdó al poeta

Dos-cents cinquanta-novè dia

A l’embosta de les mans

TERCERA PART La vora del món

Tan a prop?

L’he d’anar a veure

Molt pa i poca cervesa

Li demanaràs de parlar contes seus?

Els llibres que he llegit no ho expliquen tot

Eres molt poca cosa, pare

T’escolto

Un reflex invertit d’Ulisses

No em fa basarda, ni por, ni res

Com si fóssiu una

Una metamorfosi d’Ovidi

Asseguts arran de mar

Breu descripció dels personatges