Читать книгу Martí de Viciana: Libro segundo de la crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino - Martí de Viciana - Страница 5

Durant els primers anys del segle XVI, la societat valenciana es trobava en un punt de vera consolidació de les destacades manifestacions literàries del segle XV alhora que la insatisfacció social es manifestava enèrgicament a través de nombroses alteracions populars. La importància assolida per les lletres en la centúria anterior es veia sotjada per les tensions culturals procedents del intercanvi italià mentre la pesta mantenia una presència recurrent i activa. La successió d’episodis epidemiològics adquirí un compàs temporal calamitós durant el primer terç de segle i assoliren un abast determinant en la gènesi de les Germanies. Malgrat aquesta deriva històrica, el clima estètic i ideològic provinent del Segle d’Or es mantenia íntegre alhora que s’albirava una barreja versàtil d’influències, de coneixements, d’utopies i d’afanys, en la qual ja eren presents els moviments socials que assenyalen i ajuden a explicar alguns dels camins històrics seguits posteriorment. En tot cas, aquesta classe d’oscil·lacions civils formaven part de la vitalitat creativa del País Valencià de llavors, tal com sol ocórrer a d’altres països i llengües.

Martí de Viciana és un historiador imbuït del seu temps i bon coneixedor de la historiografia grega i llatina. Sap usar les aportacions de la historiografia europea més pròxima, com la francesa i la italiana, alhora que aplica l’herència dels autors més importants de la cronística catalana medieval, tot i queixar-se de la manca d’antecedents cronístics valencians. Les històries de Jaume I, Ramon Muntaner, Pere el Cerimoniós, Bernat Desclot, Pere Tomic o Pere Antoni Beuter tenen una extensa cabuda dins la seua obra, així com d’altres cronicons menors. La Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia ocupa una bona part del protagonisme historiogràfic de la segona meitat del segle XVI al País Valencià i a la resta de la Corona d’Aragó. L’historiador escriví una notable crònica històrica amb voluntat ‘integral’ dividida en quatre volums amb la intenció de posar al dia els coneixements historiogràfics a partir d’obres escrites per auctores de gravedad y auctoridad com Tomic, Carbonell, Beuter o Marineu Sícul, entre d’altres historiadors.¹ El fraccionament de la història en llibres especialitzats tenia per missió editar una opera general que presentés el País Valencià des d’una visió historiogràficament novedosa: la història del ‘cap e mare’ del regne d’ençà de la fundació, és a dir, la ciutat de València; la noblesa dominant —a l’entorn de tres-centes famílies— amb descripció d’orígens, gestes, possessions, títols, etc.; la crònica històrica stricto sensu des de Garcia Ximénez, primer rei d’Aragó, fins a Felip I d’Aragó, fill de l’emperador Carles V, i finalment un volum especialment dedicat a la revolta social que somogué tot el País Valencià, Mallorca, Aragó i Múrcia: la Germania, un text que recollia, traduïts al castellà, més de doscents documents originals de la insurrecció, molts d’ells avui desapareguts, tant dels agermanats com dels mascarats. Segons manifesta l’historiador en las Alabanzas de las lenguas, editada l’any 1574, tota la crònica fou escrita originàriament en valencià i traduïda posteriorment al castellà.² Aquesta afirmació ha estat qüestionada els darrers anys per diversos autors entre els quals Germà Colón fa de notar que Viciana «en la seua producció, ha pensat i escrit directament en castellà», segons ho tractarem dins el capítol dedicat a la intencionalitat de l’autor.³

A més de la crònica històrica, Viciana és autor d’altres textos com el Libro de nobleza, hidalguía, armas y blasones, cosa que es desprèn de les referències incloses al Libro segundo de la crònica; el Libro de recreación de los días calurosos de agosto, del qual hom desconeix altra referència que la feta pel propi autor, i finalment el llibre de las Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana. De tota aquestes obres tan sols han sobreviscut tres llibres de la crònica històrica i l’opuscle de les Alabanzas de las Lenguas Hebrea, Griega, Latina, Castellana y Valenciana adreçat als jurats de la ciutat de València.⁴

Els llibres que forneixen la Crónica de Valencia esdevenen una font importantíssima d’informació històrica que cal valorar detalladament i positiva. Viciana pretén trametre la seua visió de l’univers que sorgeix a la llum durant el segle XVI, historiar la dinastia de Carles I, carament estimat pel cronista, de l’avi Ferran el Catòlic i del successor, Felip II, per als quals manté una lloança permanent que en el cas de l’emperador esdevé autèntica idolatria fins a fer-li escriure que «como el orden desta chrónica consiste en tratar un poco de cada uno, perdonará don Carlos por la breve summa que dél y de su vida escriviré, pues mis entrañas y devoción para su servicio son tales que Carlos tienen embuelto en mil partes».

La Crònica de València escrita per l’escriptor Rafael Martí de Viciana es una peça clau i indiscutible per entendre la història del País Valencià des d’una talaia privilegiada i distant, situada al darrer terç del segle XVI. Una llarga i densa obra necessitada de molts estudis que calibren bé la labor historiogràfica d’aquest autor.