Читать книгу Diez años de Jurisprudencia Arbitral en España - Ana Fernández Pérez - Страница 53

282. Medidas cautelares por el juez. Assenyala que es van formular dues peticions de mesures cautelars que no foren resoltes per l’àrbitre i que existeix indefensió perquè es va declarar competent per a dictar l’acord, però incompetent per a resoldre les mesures cautelars. L’article 23.1.° LA permet a l’àrbitre adoptar mesures cautelars en relació amb l’objecte del litigi. Quant a les dues peticions de mesures cautelars, la segona d’elles es sol·licita quan ja s’ha dictat el laudearbitral i es troba pendent de resolució l’aclariment sol·licitat i no es pot convenir amb l’impugnant que encara era competent l’àrbitre per a resoldre sobre les mesures cautelars, atès que ni la Llei ni el Reglament contemplen un termini per a fer–ho, tota vegada que dictat el laude i, per tant, resolta en el fons la controvèrsia, les mesures cautelars resten sense sentit, perquè el laudearbitral és executable, malgrat s’hagi interposat l’acció d’anul·lació (cf. art. 45 L.A). I, respecte de la primera petició de mesura cautelar, aquesta es va sol·licitar per escrit, de data d’entrada a l’ICAB de 29–01–2013; és a dir, també amb posterioritat al dictat del laude (21–01–2013), de manera que l’objecte de la mesura cautelar, consistent en assegurar l’efectivitat del laude que es pogués dictar havia decaigut. I tampoc es pot estimar la queixa segons la qual sí era competent per a dictar l’acord, però en canvi no per a resoldre la mesura cautelar, atès que l’acord de 30–01–2013 el que refereix és que l’àrbitre havia cessat ja en les seves funcions i, per tant, no era competent i és, precisament, això el que s’indica en el referit acord (...) [STSJ Cataluña CP 1.ª 23 enero 2014 –n.° 5/2014–, (JUR 2014, 985)].