Читать книгу Viure Fàcil - Esther Masdeu - Страница 10

PRÀCTICA 3.

MENGEM I BEVEM AMB CONSCIÈNCIA

 QUÈ I COM: Abans de posar-te res a la boca, para consciència a l’aliment. Primer observa’l. Com és, quina forma té, quin color, és un tros gran o petit, t’hi cabrà tot o l’hauràs de tallar... Després olora’l. Quina olor fa? Bona, t’agrada o no, és una olor suau o intensa, dolça o cítrica...

 PAS 1: Vigila la temperatura i posa-te’l a la boca. Observa si fumeja, potser l’has de bufar una mica; si és un líquid o una sopa, vigila que no cremi gaire.

 PAS 2: Ara paladeja’l amb consciència. Quina consistència té? És sòlid, tou o líquid? Es desfà ràpidament o l’has de mastegar? Quin gust té? Dolç, salat, amarg, àcid, picant. T’agrada? Assaboreix-lo amb consciència; així, gaudiràs d’un aliment sa que et dona els nutrients necessaris perquè el teu cos funcioni en les millors condicions.

 PAS 3: Si és un aliment sòlid, mastega’l a poc a poc per fer-ne una pasteta abans d’empassar-te’l. A la boca comença la digestió dels aliments, per això has de mastegar bé i força vegades perquè quedi ben desfet; així l’estómac no tindrà tanta feina i el pairàs millor.

 PAS 4: Després d’empassar-te’l, espera un moment abans de posar-te un altre mos a la boca. D’aquesta manera aprendràs a menjar millor, amb consciència i d’una manera saludable.

 CONSCIÈNCIA: Amb aquesta pràctica et fas conscient que els aliments saludables són el millor combustible perquè el teu cos funcioni bé i tingui energia.

1.3. Percebo

1.3.1. les finestres a l’exterior

Equipat amb els cinc sentits,

l’home explora l’univers que l’envolta i

fa una crida a l’aventura de la ciència.

Edwin Powell Hubble

Els sentits són el mecanisme fisiològic mitjançant el qual els éssers humans percebem la informació que ens arriba de l’exterior i de l’interior del nostre cos. Gràcies a ells podem interpretar imatges (sentit de la vista), sorolls (sentit de l’oïda), olors (sentit de l’olfacte), sabors (sentit del gust) i textures (sentit del tacte). Els sentits ens serveixen per captar i aprofitar informació per al nostre benefici, el nostre desenvolupament i la nostra supervivència.

No tothom pot gaudir de posseir els cinc sentits; hi ha persones sordes i persones cegues, però aquestes persones són capaces de potenciar els altres sentits per aconseguir comunicar-se amb el seu entorn. Per exemple, les persones cegues tenen el sentit de l’oïda molt desenvolupat i fan servir les seves mans (el sentit del tacte) per poder «veure» el seu entorn (així és com tenen el seu propi alfabet: el braille, els cecs llegeixen fent servir el tacte); les persones sordes, per poder-se comunicar, fan servir el sentit de la vista (el llenguatge de signes).

Si no cuidem bé aquests sentits, la informació que ens arriba podria no ser correcte. Els sentits són per on els estímuls de l’exterior passen cap a dins nostre. Els anirem revisant per fer-nos-en més conscients de les seves funcions i de com podem aprofitar-los per millorar la nostra vida.

la vista: veure i mirar

La vista és la funció dels ulls,

però la visió és la funció del cor.

Helen Keller

Podem dir que veure és percebre una imatge i mirar és fixar la vista sobre algú o alguna cosa. Veiem per captar informació que necessitem. Per exemple, si ens trobem davant d’unes escales però no veiem els esglaons, el més probable és que acabéssim caient. Les persones invidents, com ja hem dit abans, aconsegueixen veure d’una altra manera; poden llegir aquest llibre si es transcriu en braille o bé si algú els hi llegeix en veu alta.

Podem veure sense mirar, com quan ens quedem absorts i amb la mirada perduda, sense fixar-nos en el que tenim davant. Però quan ens hi fixem, quan parem atenció i hi posem consciència, l’acte de mirar s’amplifica amb la intenció. Podem mirar només per tafanejar, o per necessitat, perquè hem de saber per on passar, per exemple.

Som conscients realment de com mirem i com ens mirem? Ho fem conscients de l’impacte que això pot provocar en les nostres vides? Quantes vegades passen coses al nostre voltant i no les veiem, no les mirem. És cert que no podem fixar-nos en tot; ara bé, tenim la seguretat que sabem aprofitar al màxim aquest sentit tan preuat?, aquesta finestra que ens permet veure colors, cares, paisatges i moments de la vida?