Читать книгу Viure Fàcil - Esther Masdeu - Страница 19

PRÀCTICA 12. A DESCANSAR

 PREVIS: Abans d’anar a dormir, tenir en compte sempre les accions que propicien un bon descans: sopar aviat, no fer exercici just abans d’anar a dormir i apagar les pantalles dels dispositius unes hores abans.

 ESPAI: Procurar que l’espai on dormiu sigui acollidor i estigui ordenat, que la temperatura sigui adequada i que la llum sigui suau.

 RUTINES PERSONALS: Després de les rutines d’higiene, cadascú pot crear les seves rutines personals per anar a dormir: mantenir una conversa familiar tranquil·la per valorar el nostre dia, preparar-vos la roba i el material per a l’endemà, explicar o llegir un conte, pensar què fareu l’endemà, etc. Tot sense pressions i gaudint del moment.

 OPCIONS: Tant si dormiu sols, en parella o amb llit familiar, l’espai destinat al descans s’ha de preparar i cuidar amb molt d’amor per tots els membres de la família.

 BONS DESITJOS: Si manteniu les bones rutines a l’hora d’anar a dormir, gaudireu d’un descans reparador per a tota la família i sempre us llevareu amb energies renovades.

1.6. Amabilitat

Per ser estimat, sigues amable.

Ovidi

Una de les qualitats humanes que afavoreix fer-nos la vida fàcil és, sens dubte, l’amabilitat. Potser perquè dins del seu mot hi ha inclosa la paraula amor. Quan hom dona amor, el rep; una persona amable és una persona digna d’amor. Quan hom és amable amb el pròxim, genera un corrent d’energia amable al seu voltant. Per tant, una persona tindrà un desenvolupament íntegre com més amabilitat hi hagi al seu voltant.

Ser amable és ser educat, respectuós, curosos amb el nostre to i les nostres paraules; però no només en el tracte cordial cap als altres, sinó també en el tracte cap a nosaltres mateixos, en tot allò que ens diem i en la manera com cuidem el nostre cos.

En general no ens ensenyen com tractar-nos, anem aprenent mitjançant l’observació i els exemples de la gent del nostre entorn, i amb els sentiments que ens generen les persones aprenem qui ens aporta benestar i qui no. A qui no ens tracta bé, no el volem al nostre costat, però... potser són aquestes persones les que més necessiten que se’ls mostri afecte i amabilitat, perquè segurament ningú els ho ha mostrat abans, i per això es comporten així. De fet, podem dir que l’amor no es demana, l’amor i l’amabilitat han d’estar al nostre voltant perquè formen part de l’evolució de l’ésser humà. Sense amor, sense amabilitat, la persona no desenvolupa una conducta íntegra i pot arribar a caure en desgràcia. Hi ha estudis, tant en animals com en humans, que ho corroboren; com l’estudi pioner de Rene Spitz als anys cinquanta del segle xx, on va demostrar que els nadons criats en bressols aïllats en un hospital tenien més risc de morir que els nadons criats a la presó junt amb les seves mares. Provenim de l’amor, i l’amor és sanador; no s’ensenya, però des que naixem ens arriba, i amb l’exemple dels adults aprenem a rebre’l i donar-lo. Si ser amable és ser digne de ser estimat, qualsevol de nosaltres ho és.

Als humans ens costa ser amables amb els altres perquè no ho som amb nosaltres mateixos. Si recordem que venim de l’amor i connectem amb aquest sentiment, serem capaços d’estimar-nos i tractar-nos amb amabilitat, i després fer-ho amb els altres. Tracta’t bé i veuràs que fàcil i reconfortant és fer-ho amb tothom: a casa, a l’escola, a la feina, amb la parella, amb els amics, amb les mascotes; en general, amb qualsevol ésser viu. Perquè si jo m’estimo, tu m’estimes.