Читать книгу Viure Fàcil - Esther Masdeu - Страница 21

PRÀCTICA 14. EM CUIDO I M’ESTIMO

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Estimar-nos és acceptar-nos sense jutjar-nos ni criticar-nos.

 MOTIVACIÓ: Cada matí, posa’t davant del mirall.

 ACCIÓ 1: Mira’t un moment als ulls.

 ACCIÓ 2: Dedica’t un somriure.

 ACCIÓ 3: Digues-te coses boniques.

 ACCIÓ 4: Sent que ets un ésser complet tal com ets.

 ACCIÓ 5: Dona gràcies per ser qui ets.

 ACCIÓ 6: Desitja’t un bon i feliç dia.

1.8. Responsabilitat humana

Els millors regals que pots donar als teus fills són les arrels de la responsabilitat i les ales de la independència.

Denis Waitley

De vegades, la força ferotge del vent pot arribar a arrencar un arbre de soca-rel i fer-lo caure. Les persones som com els arbres, necessitem sentir-nos ben arrelats per poder desenvolupar-nos com a humans i responsabilitzar-nos del nostre entorn. I sempre que les arrels siguin fermes, tot anirà molt millor.

La consciència és un concepte inherent a la responsabilitat, al fet de respondre amb habilitat i consciència davant les circumstàncies. Ser responsable implica conèixer-se un mateix, ser conseqüent amb allò que se sent, es pensa i es fa. I per poder viure fàcil, cal que ens enfoquem a cultivar aquesta qualitat, com la de ser amables.

Tothom és responsable dels seus actes, siguin bons o siguin dolents. El límit radica en la voluntat de l’individu, en la consciència que té del que fa. Podríem dir que les circumstàncies que vivim poden definir els nostres actes, però no; perquè encara que no puguem decidir les circumstàncies, sí que podem decidir com les enfrontem, amb quin tipus de responsabilitat els volem plantar cara. I des de la ignorància podem arribar a actuar malament, per això cal prendre consciència. Les persones no som els nostres actes, no som bones o dolentes; però som responsables de les seves conseqüències, siguin positives o negatives.

De petits, és el nucli familiar qui modera els nostres actes; més endavant això s’estén a l’escola i els amics, i quan som adolescents i comencem a definir el nostre caràcter, ens adonem que també comencem a qüestionar els models amb què fins aleshores hem conviscut. La vida com a humans és un cos a cos amb nosaltres mateixos, amb els que tenim més a prop i amb els que estan més lluny, fins i tot amb qui mai no arribarem a conèixer però també ens influeix a través de les pantalles. Siguem conscients que la responsabilitat de les conseqüències de totes i cadascuna de les decisions que prenem és i serà sempre nostra.

Tinc un cos, m’estimo, respiro, em cuido, em respecto, m’aturo per descansar, escolto des de l’amor, soc amable amb mi i amb tu, trepitjo la terra i miro el sol amb alegria, i cada dia dono les gràcies per poder tenir cura de mi, de tu i del meu entorn.