Читать книгу Viure Fàcil - Esther Masdeu - Страница 5

INTRODUCCIÓ

Us dono la benvinguda i us convido a passejar per les pàgines d’aquest llibre. Un llibre que he pogut escriure gràcies a una aturada, entre voluntària i forçosa, de la meva vida laboral durant el curs 2019-2020. Des de la calma, he pogut anar endreçant el munt de reflexions i aprenentatges que he anat experimentant al llarg dels anys i que, a més de portar-me a fer canvis, també han anat donant sentit a tot el que jo era i feia, tant en l’àmbit personal com laboral.

El fet de no atendre les diferents parts del meu ésser em desequilibrava; el canvi va esdevenir quan vaig adonar-me que no podia posar l’atenció només en la part mental de la meva persona. Aleshores vaig veure clar el sentit d’escriure el que us trobareu en aquestes pàgines. I ho faig amb una intenció alliberadora i pedagògica de compartir-vos —des de la meva experiència i amb humilitat i amor— la meva vida viscuda, el meu saber; tot el que a mi m’ha ajudat a trobar l’equilibri i ser on soc ara: en l’amor, la pau i la plenitud.

Abans de començar, permeteu que em presenti. Soc l’Esther, una persona altament sensible que viu una vida plena i amb sentit. Soc la gran de quatre germans i sé el que és viure un trencament familiar dolorós. Comparteixo vida amb el meu primer amor d’adolescència; som pares de dues persones excepcionals. També soc mestra d’educació especial i una coach que acompanya persones des del cor; des de sempre he tingut clar que aquesta era la meva vocació: el servei a les persones és la meva passió. Tots tenim un passat i un present; ens defineixen unes qualitats i unes capacitats, i conformem la nostra història segons l’edat i la intensitat amb què vivim o ens va la vida. Tot explica qui som.

Si miro enrere, m’adono que la vida, tant en els èxits com amb els entrebancs, ha estat generosa amb mi; m’ha anat posant les coses cada cop més fàcils per aconseguir els meus somnis. Amb la perspectiva del temps tot lliga. La vida no m’ho va posar fàcil quan no vaig entrar a Belles Arts, però em va guiar cap a Magisteri, i allà va honrar-me amb dues matrícules d’honor en dues assignatures significatives dels meus talents: Diagnòstic i Orientació, i Pedagogia. Quina gran revelació! Em sento feliç d’aquests reconeixements. Ara sí! Molts venim d’una criança on no se’ns han reconegut gaire els èxits, ni hem treballat l’autoestima ni la intel·ligència emocional; per tant, amb el permís dels meus pares (a qui adoro) i els mestres de la meva infància (que ho feien el millor que sabien amb els mètodes i la pedagogia d’aleshores), m’agrada reconèixer els meus èxits. I tant! Per què no?

He acabat tenint èxit en allò que la vida m’ha atorgat com a capacitats i talents. És la confirmació del que, com a mestra, em surt de dins: l’ànim i el reconeixement de l’altre des de l’amor i l’acompanyament amable, siguin quines siguin les circumstàncies de la persona que tinc al davant. A vegades no importa quina és la casuística o la forma; el que importa és la persona, el fons. Aquell «tu vals per a alguna cosa!». Ets valuós només pel fet de ser qui ets.

La meva referència més propera són els miracles que produeixen les sessions de reforç i suport a alumnes amb dificultats. Escoltant-los des d’on ells són i acompanyant-los en l’assoliment de petites fites, els encoratgem dins les possibilitats que tots tenim. Perquè tots som únics, irrepetibles i valuosos, i tenim un tresor dins nostre.

L’amor infinit i profund als infants, als joves, a totes les persones, siguin quines siguin, és el que em mou en el meu dia a dia, i el sentit de la meva vocació de servei. Però va arribar un moment en què aquesta vocació es va debilitar i va emmalaltir; quan em vaig adonar que a l’escola les coses es podien fer millor, perquè només omplíem els infants de continguts i ens descuidàvem de tot allò que conforma el ser de les criatures, totes les altres parts de què parlo en el llibre. I és gràcies al fet d’adonar-me que havia de cuidar primer tota la meva persona, que he pogut escriure-ho i compartir-ho. Tots tenim un nen interior que hem de reconèixer, guarir i estimar incondicionalment. I per sentir-lo sa i en pau, ell mateix ens porta records, ens confronta i ens posa en situacions que hem de resoldre per estar bé.

Beneïda aturada per cuidar-me i curar el meu ésser. Des d’aquest lloc puc dir-te, tant si ets petit com gran, que viure des de l’amor és el regal més bonic que un mateix es pot fer. Espero que us sentiu identificats i reconfortats mentre llegiu. I que el llibre també faci servei als més petits de casa, que ens empenyen i, sovint, ens fan de mirall; qui em coneix bé sempre m’ho sent dir: són els nostres grans mestres.