Читать книгу Viure Fàcil - Esther Masdeu - Страница 7

PRÀCTICA

1. RESPIRAR AMB ATENCIÓ PLENA

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Respirar amb atenció plena vol dir que has de recordar sempre l’acció més important que vas fer en sortir del ventre de la mare: respirar bé.

Si observes com respires comprovaràs que és tan senzill i fàcil com deixar que succeeixi. Sí, deixar que passi, perquè passa sol. L’aire entra pel nas, es passeja per la boca, visita les dents i el paladar, després baixa per la gola, entra a la faringe, i travessa la laringe i la tràquea fins a arribar als pulmons; des d’aquí l’oxigen viatja per les artèries i es reparteix per aportar energia a totes les cèl·lules del nostre cos i mantenir-lo viu; després retorna per les venes convertit en el diòxid de carboni que expulsarem per la boca i el nas. Hi ha un animal al qual és molt fàcil observar com respira: la granota; quan inhala se li infla el coll, i quan exhala se li desinfla.

Et proposo una pràctica ben fàcil per començar. Es tracta d’observar cada dia una estona la teva respiració; no et fa falta cap joguina, ni conte, ni música, ni aparell; tan sols la mare o el pare; o ambdós. A continuació et descric els passos a fer perquè els puguis explicar com es fa:

 ESPAI: Escolliu un lloc tranquil que tingui una il·luminació suau i una temperatura agradable.

 POSICIÓ: Seieu com si fóssiu indis o estireu-vos.

 DISTRIBUCIÓ PERSONES: Si sou bastants, poseu-vos en rotllana.

 QUÈ I COM: Si voleu, tanqueu els ulls (el que us faci sentir millor). Si esteu estirats, col·loqueu les mans damunt el pit i la panxa per notar com puja i baixa. Si esteu asseguts amb les cames creuades o en una cadira, poseu les mans damunt les cames recolzades l’una damunt de l’altra.

 DINÀMICA: Observeu la respiració, com entra l’aire i fa el recorregut que abans hem llegit: entra pel nas i la boca, travessa el coll, baixa als pulmons i s’infla la panxa, i després l’aire torna fent el recorregut a la inversa. Fixeu-vos cadascú en la vostra respiració. Podeu començar fent una conjunta amb algú que la guiï.

 TEMPS: Feu 10 respiracions completes ben fetes. Lentament. No cal córrer. Gaudiu de l’activitat i de fer-la plegats però cadascú amb si mateix.

 COMPARTIR: Quan acabeu, obriu els ulls i, per torns, comenteu com us ha anat i com us heu sentit. Abraceu-vos si sentiu que ho heu de fer, doneu les gràcies per estar junts i seguiu amb la vostra rutina diària.

1.2. Menjo i bec

1.2.1. som el que mengem

Si menges bé avui, el cos t’ho agrairà demà.

Lara Lombarte

Després de respirar, una de les necessitats bàsiques i vitals de l’ésser humà és nodrir-se: menjar i beure. Els nutrients són el combustible que el cos humà necessita per funcionar.

La persona ha d’abastir el seu cos amb aliments per subsistir. A més, com deia Ludwig Feuerbach amb la seva afirmació: «Som el que mengem», tot el que ingerim ha de ser sa i procurar-nos benestar. Si mengem aliments en mal estat o amb una càrrega de nutrients desequilibrada, amb excés de sucres o greixos, el nostre cos se’n ressentirà i ens trobarem malament. Hem de procurar-li els millors nutrients perquè estigui sa i facilitar-li així el desenvolupament. És important alimentar-lo i hidratar-lo de manera equilibrada perquè tot funcioni correctament: des dels òrgans interns fins als externs, com la pell o els sentits.

(Em sembla important fer un parèntesi i apel·lar a l’educació sobre les begudes alcohòliques. Primer des de les llars, després des de l’entorn, i finalment des de les escoles, s’hauria de conscienciar els infants sobre els efectes i els perills del consum d’alcohol.)

D’un temps ençà, han augmentat els casos d’al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, i a les escoles els menús s’han diversificat (a més de comptar amb menús específics): sense carn, sense peix, vegetarians, vegans, i en algunes comencen a introduir el menú halal. El ventall és extens i som lliures d’escollir el combustible que volem per al nostre cos.

L’important és prendre consciència del nostre cos al final del dia per esbrinar si les reaccions que experimentem tenen relació amb el que hem menjat (mal de ventre, panxa inflada, mal de cap, restrenyiment, diarrea, mareig, etc.) i poder posar-hi remei; observar-nos amb atenció per conèixer què ens cau bé i què no, quins excessos hem fet o quin nutrient ens falta per obtenir benestar.

1.2.2. cuinem receptes saboroses i saludables

Que la teva medicina sigui el teu aliment i

el teu aliment la teva medecina.

Hipòcrates

De petits sempre menjàvem el que els pares ens posaven al plat, ells eren els responsables de la nostra alimentació. D’adults, som nosaltres qui decidim què mengem i què no. Tot i això, per les xarxes abunden vídeos on nens petits es neguen a menjar-se el que hi ha al plat al·legant que ells no volen menjar-se un animal. M’entendreix veure aquest sentit crític tan aviat, en criatures que qüestionen el seu progenitor davant un plat que diuen que no es volen menjar perquè allò abans havia sigut un ésser viu. És l’infant qui vol decidir lliurement què es posa a la boca per nodrir el seu cos.

Des d’aquesta visió entenem que cadascú tria què menja. Des dels estudis científics i des de l’experiència, sabem que una bona nutrició prové d’aliments sans, d’aquells que com més naturals són millor, d’aquells que no han passat per un processament, o sí que l’han passat però ha estat un bon i mínim processament. Si no tenim cap intolerància, un tomàquet acabat de collir pot ser un regal per al cos. La mare natura ens dona tot el que necessitem per subsistir. El problema sorgeix quan ultraprocessem els aliments; això inclou tot el que s’entén per preparats precuinats i «menjar ràpid», com les típiques hamburgueses acompanyades d’un refresc ensucrat i postres dolces: un cop, molt de tant en tant, no ens farà mal; però sí, si ho convertim en un hàbit.

Sense ser cap experta en el tema, només des del sentit comú i l’experiència, fora bo tornar a la cuina tradicional i menjar amb consciència, agraint amb cada mossegada allò que la terra ens dona. Tant si mengem sols o acompanyats, hem de prendre consciència dels aliments, assaborir-los; perquè ja els estem degustant des que pensem que ens els hem de menjar, i després, quan els tenim a la boca i els paladegem.

El primer lloc on «preparem» els aliments és en el cap. I sovint, només pensar-hi, ja ens fa venir salivera. Tot són processos orgànics i químics, com també energètics, que serveixen per seguir la cadena alimentària de l’ésser humà i la supervivència de l’espècie.

Hauríem d’instar les escoles a fer més educació per a la salut des del vessant alimentari; però aquesta tasca, ni de bon tros, ha de ser exclusiva de l’escola; és dins del nucli familiar on ha de néixer aquesta consciència. Si ens organitzem, podrem preparar amb els fills els entrepans de l’escola per a la setmana, o els pastissos d’aniversari, o fins i tot croquetes casolanes amb el que sobra de la carn d’olla. Només és qüestió d’aplicar que «menys pantalles i més canalla». Us servirà per reconèixer els bons aliments, els que no us senten bé, els que us agraden dels que no i, sobretot, aprendreu a ser família. A mesura que es facin grans recordaran aquestes estones de cuina compartida amb vosaltres i apreciaran el valor de menjar sa i en companyia. Al meu entendre, aquesta és una de les millors medecines.