Читать книгу Viure Fàcil - Esther Masdeu - Страница 14

PRÀCTICA 7. ELS SABORS

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Quan som petits ens diuen que hem de menjar de tot, però sovint hi ha aliments que no ens agraden o que ens costen més de menjar. Quin és l’aliment que t’agrada més? I el que t’agrada menys?

La següent pràctica és per fer-la en grup, amb família o amics, i et servirà per diferenciar els sabors i adonar-te de la importància de menjar bé i amb consciència.

 ESCOLLIR: Trieu un aliment que agradi a tots els participants.

 REPARTIR: Procureu que n’hi hagi per a tothom i repartiu-lo entre els participants.

 OBSERVAR: Mireu com és i comenteu el seu aspecte. Quina forma i quin color té, si és petit o gran (recordeu la pràctica de mirar i veure).

 TOCAR: Després comenteu què percebeu quan el toqueu: si és dur, tou, llis, rugós, suau, etc.

 TASTAR: Ara, poseu-vos-el dins la boca i paladegeu-lo amb calma. Sense mastegar-lo. Noteu el gust que té?

 MASTEGAR: Ara sí, mastegueu-lo ben a poc a poc, degusteu-lo. Què noteu? És fred o calent? Costa de mastegar o és tou? Triga a desfer-se? Deixa anar algun tipus de substància quan el mastegueu? O és més aviat sec?

 AMB CONSCIÈNCIA: Sigueu conscients de com l’aliment es passeja per dins la boca, entre les dents, el paladar, la llengua. A poc a poc, mastegueu-lo unes quantes vegades més, i quan estigui ben desfet, us l’empasseu.

 COMPARTIR: Per torns, compartiu com heu viscut cadascun dels participants la vostra experiència. Comprovareu que cadascú té els seus propis gustos i maneres d’assaborir un aliment.

el tacte: tocar amb tacte

El tacte és una forma de posar-se cadascú

en l’espai de l’altre.

John Berger

A través de la pell percebem les pressions, el tacte, el dolor i la temperatura; i la pell reacciona a aquests estímuls. Per exemple, si algú ens abraça, notem la pressió del cos de l’altre sobre nosaltres; si algun ésser estimat ens acaricia, podem notar com se’ns eriça la pell; si ens fem un cop, ens sortirà un blau; si prenem massa el sol, la pell se’ns posarà vermella (i blava quan fa massa fred). De pells n’hi ha de moltes menes: fosques, clares, amb pigues, amb arrugues, seques, greixoses, etc.

La pell cobreix tot el nostre cos, és la primera barrera amb què topen els estímuls físics de l’exterior, és la nostra primera defensa, i per això l’hem de cuidar: des de l’exterior, hidratant-la i protegint-la de les inclemències; i des de l’interior, nodrint-la amb una alimentació saludable.

La nostra pell, com la de les serps, sempre s’està renovant, però no ho fa de cop, ho va fent sense que ens n’adonem i, tot i que també va envellint, sempre manté la capacitat de regenerar-se per continuar protegint-nos; per això quan ens fem una rascada o una ferida, amb el pas del temps veiem que es cura sola.

La pell és protecció, però també és contacte, i hem de procurar tocar-nos i tocar amb amor. Com diu John Berger, en tocar ens posem a la pell de l’altre, i per aquest motiu cal més educació emocional, d’autoconeixement i d’afectivitat; per aprendre, primer a respectar-nos a nosaltres mateixos i després a respectar els altres. Només així sabrem si la nostra abraçada serà ben rebuda o, al contrari, ens trobem davant d’algú que se sent incòmode amb el contacte físic. Jo, que soc una persona cinestèsica fins al moll de l’os i visc en un univers on imperen les abraçades, em trobo que de vegades haig de dominar la força que m’impulsa a abraçar.

També és cert que del costat oposat ens trobem amb el contacte forçat, aquell que pot arribar inclús al maltractament o l’abús. I és important fer pedagogia, des de casa i les escoles, de la importància de respectar el nostre cos i el dels altres, i no permetre que ningú envaeixi el nostre espai físic, i per descomptat saber que no està bé envair el dels altres sense el seu consentiment.

Per tot això us vull mostrar de quina manera es pot tocar amb amor, amb sensibilitat. Recordeu la darrera vegada que vàreu tenir el goig de tocar i ser tocats? Sempre que ho fem amb respecte i amor, tocar és un plaer, i que ens toquin també. Perquè hi ha carícies que ens fan posar la pell de gallina i abraçades que ens arriben al cor.