Читать книгу Viure Fàcil - Esther Masdeu - Страница 17

PRÀCTICA 10. LES RUTINES

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Un hàbit és un costum adquirit per repetició al llarg del temps; l’has fet tantes vegades que ja forma part de tu, els tens tan integrat que el realitzes amb naturalitat perquè et surt de dins sense dificultat i sense gairebé pensar-lo; no te l’han de recordar. Adquirir un hàbit requereix consciència, repetició i pràctica per arribar a integrar-lo en la nostra rutina diària; com rentar-te les mans abans dels àpats o rentar-te les dents abans d’anar a dormir... perquè ho fas, oi?

Com que les persones, tinguem l’edat que tinguem, estem en constant aprenentatge, us proposo practicar amb consciència l’adquisició d’un nou hàbit que sigui saludable per a vosaltres.

 ESCOLLIR: Penseu en un hàbit encaminat a la salut del cos que us agradaria adquirir i integrar en les vostres rutines diàries: anar a peu a l’escola, fer exercici, posar-te crema hidratant després de la dutxa, fer estiraments, etc.

 PRENDRE CONSCIÈNCIA: Saber que si aconseguiu incorporar l’hàbit que heu triat a la vostra rutina diària, millorarà la vostra salut.

 COMPROMÍS: Escriure l’hàbit nou en un paper i deixar-ho ben a la vista durant 21 dies; per recordar-vos que no ho heu de deixar passar. Si a l’activitat hi participeu més d’un membre de la família, podeu fer-vos una «graella de les noves rutines» per visualitzar els èxits.

 COMPARTIR I ACOMPANYAR: Heu de fer partícip a algú del vostre entorn immediat (familiar o amic) de l’adquisició del nou hàbit, perquè us pugui acompanyar i encoratjar-vos. Si algun dia, pel motiu que sigui, tu o algú de la família no podeu dur a terme l’hàbit nou, mostrareu comprensió. Es tracta d’animar-se mútuament.

 CELEBRAR-HO: En acabar els 21 dies, feliciteu-vos per l’èxit aconseguit. Encara que considereu que són hàbits petits, heu de valorar l’esforç, la motivació i el compromís que heu adquirit per acabar duent-los a terme.

1.5. Descanso. La terra als peus; i entre els braços,

els arbres

Per mantenir l’equilibri, hem de mantenir unit l’interior i l’exterior, el visible i l’invisible, el conegut i el desconegut,

el que és temporal i el que és etern, l’antic i el nou.

John O’Donohue

I després de moure’ns toca descansar. Quan el cos es mou molt, i camina, i balla, i juga, i pensa, arriba la nit i està cansat, s’ha d’aturar. I com s’atura, el cos? Doncs descansant. Sabem com descansar i aprofitar bé aquest descans per al nou benestar?

Formem part de la natura, però al llarg del dia ens en desconnectem i sovint anem «contra natura». Ciutats massificades, gent amunt i avall, cotxes, motos, patinets, bicicletes... i de tant en tant alguna zona verda; un estrès urbà que pot arribar a engolir-nos.

Per això és important tornar allà d’on venim: la natura. Aturar-nos i desconnectar per tornar a l’equilibri que ens ajudi a viure amb benestar. Si vivim a la ciutat, seria bo trobar temps per passejar per un parc proper, o escapar-nos al mar o al bosc i impregnar-nos de la seva beneficiosa energia. Gaudir de la natura al llarg de totes les estacions de l’any, passejar descalços per la platja, abraçar els arbres del bosc. Això també ens farà més conscients de la necessitat de cuidar el nostre planeta.

Quan el cos ha estat en acció tot el dia, quan el sol es pon cal, com el bestiar, tornar al corral per donar repòs tant al cos com a la ment. Perquè no només ens cansem físicament, la ment requereix molta energia per funcionar, i també ens acaba esgotant.

El descans òptim és aquell que, en llevar-nos, ens fa sentir reconfortats i plens d’energia per afrontar un nou dia. Però de vegades —o sovint— no és així. Ens pot costar agafar el son, podem desvetllar-nos de matinada una o diverses vegades, podem tenir malsons, i els nens poden tenir terrors nocturns o pors infundades que els dificultin adormir-se; això pot fer que al matí ens costi llevar-nos perquè no hem arribat a tenir un son reparador.

Les rutines per anar a dormir s’han anat modificant junt amb l’evolució de la societat. Antigament els nadons dormien amb els pares o amb la mare; més endavant, amb l’ampliació dels habitatges, els nens passaven a dormir sols més aviat, i d’un temps ençà que es tornen a fer valer els beneficis del llit familiar, i moltes famílies opten per dormir plegats.

Sigui com sigui, l’hora d’anar a dormir hauria de ser una estona de recolliment agradable. Tant si llegim o expliquem un conte, com si repassem el nostre dia, ho hem de fer des de l’agraïment, amb pau i benestar. Si ho fem així, ens predisposarà a gaudir d’un descans profund i reparador.

Hi ha certes coses que podem fer per propiciar un bon descans: sopar aviat, no fer exercici just abans d’anar a dormir, i apagar les pantalles dels dispositius unes hores abans; d’altra banda, podem abaixar els llums, posar música relaxant, llegir una mica, mantenir una conversa tranquil·la entre pares i fills, fer-nos o que ens facin un massatge (i després donar-lo nosaltres) i meditar. Amb aquestes accions, la ment i el cos s’aniran aturant i acolliran millor el moment de dormir.

Aturar-nos és important per mantenir l’equilibri vital. Ens hem d’adonar que davant la manca d’hores de son o d’una situació que ens angoixa o ens estressa, el millor que podem fer per recuperar el nostre benestar és aturar-nos i descansar.