Читать книгу Viure Fàcil - Esther Masdeu - Страница 12

PRÀCTICA 5. OLORO FI

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Olorar fi és desxifrar el missatge de les aromes que l’entorn et porta.

Comença per tu mateix, procura fer bona olor, anar net i polit, rentar-te les mans sovint, dutxar-te després d’haver suat i canviar-te la roba bruta. Fes-ho per tu i pels del teu entorn.

Aquest sentit costa més de treballar, perquè només solem adonar-nos que el tenim quan percebem olors extremes: o molt bones o molt dolentes. Per potenciar-lo podem jugar una mica. Fixa’t que hi ha persones que fan bona olor i d’altres que no tant, i que les olors de les flors ens solen agradar, però la d’un formatge fort no tant. Us dedicareu a investigar.

 UNA PREGUNTA: Després del joc de la respiració —on poseu atenció per sentir-vos millor i aprofitar de ple els pulmons— podeu preguntar-vos, també, quina olor sentiu avui. Si teniu ben atent el sentit de l’olfacte, notareu que cada moment fa una olor diferent. És una pràctica que pots fer en qualsevol moment del dia, perquè a mesura que passa el temps, sempre hi ha olors que ens arriben de manera especial.

 ATENCIÓ: Uns exemples: quan es cuina, l’espai s’omple de les aromes dels diferents aliments que s’estan preparant; quan es pinta, les pintures desprenen la seva olor peculiar. És qüestió d’estar-hi atents.

 ESCRIU: Descriu en un full les diferents olors que has percebut durant el dia, descriu els matisos que hi has notat.

 COMPARTIR: Per torns, compartiu amb la família quina ha estat l’olor que més us ha cridat l’atenció al llarg del dia, quina us ha captivat més.

l’oïda: sentir i escoltar

L’oïda és l’únic sentit on l’ull no hi veu.

Pascal Quignard

El sentit de l’oïda ens permet interpretar els sons que ens arriben de l’entorn, sigui soroll, música o paraules; és a partir de la capacitat de sentir paraules que aprenem a parlar, o a ballar al ritme d’una determinada música.

Però el que és més important de l’oïda no és que hi puguem sentir, sinó que ens permet escoltar. Escoltar vol dir prestar atenció a allò que estem sentint, a allò que una persona ens diu o a un soroll que ens genera interès. Si volem comunicar-nos amb algú, hem d’escoltar-lo quan ens parla per poder mantenir-hi una conversa. Si mentre ens parlen, tenim el pensament en un altre lloc, només sentirem aquella persona, però no l’escoltarem, no serem capaços d’interpretar el seu missatge perquè no li estarem prestant atenció.

Per comunicar-nos amb eficiència hem de fer el que es coneix com a escolta activa: escoltar amb consciència i interès el que l’altra persona ens diu. Hi ha molta literatura sobre aquest tema, perquè sembla que les persones no sabem escoltar-nos. Antigament, els estímuls sensorials estaven molt en contacte amb la terra i la natura, i al servei de la nostra supervivència (si sentíem olor de fum, ens indicava que hi havia un incendi a prop; si vèiem que un grup d’animals fugia a la desbandada, volia dir que hi havia un depredador pels voltants; i si sentíem un rugit, volia dir que s’acostava un animal perillós); actualment sembla que aquest servei per part dels sentits ha passat a segon pla, i estem més connectats amb la tecnologia que no pas amb la natura i les persones. I una de les conseqüències d’això és que no sabem escoltar-nos, perquè ho hem deixat de fer. Recordes quina va ser l’última vegada que vas seure davant d’un ésser estimat, el vas mirar als ulls i el vas escoltar des del cor?

Amb la pràctica que et proposo, tornaràs a escoltar com si fossis un infant: amb consciència i des del cor, i serà molt beneficiosa per a tu i per a qui t’envolta.