Читать книгу Viure Fàcil - Esther Masdeu - Страница 11

PRÀCTICA 4. VEIG I MIRO

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Veure i mirar és utilitzar els ulls per captar imatges de l’entorn. Si mirem per una finestra, potser veurem arbres, ocells, cases, gent; si em crides i em giro, et veuré a tu, i si et miro bé, podré obtenir informació dels detalls de la teva cara: si estàs content, trist o enfadat. La vista també ens permet saber si un aliment està en mal estat, perquè té mal aspecte, o descobrir granets al nostre cos. El sentit de la vista és molt valuós perquè sol ser el primer amb què rebem informació de l’entorn.

Ara que ja sabem respirar amb atenció plena, menjar de manera més saludable i actuar amb més consciència, anem a veure què podem fer per millorar aquest sentit i aprendre a treure-li més profit.

 DECISIÓ: Cadascú dels participants escolliu què voleu observar amb atenció durant un dia. Pot ser un paisatge, una persona, una planta..., qualsevol cosa que us cridi l’atenció. Dediqueu-vos a observar-ho amb deteniment durant el dia. O també us podeu posar d’acord i observar tots la mateixa cosa.

 FOCUS: Quan ho tingueu decidit, apunteu-vos-ho per recordar mantenir durant el dia el focus d’atenció sobre el que hàgiu decidit observar. Talment com si fóssiu detectius.

 OBSERVACIÓ: Durant el dia, aneu apuntant al quadern de pràctiques allò que més us crida l’atenció del que esteu observant: color, forma, mida; si amb el pas del temps canvia alguna cosa o es manté igual, etc.

 COMPARTIR: Al final del dia, per torns, seieu i compartiu les impressions sobre allò que hàgiu estat observant. És important respectar el torn de paraula i callar i escoltar atents quan un dels participants explica el que ha captat amb la seva observació.

 APROFUNDIR: Preguntes per orientar-vos a l’hora de compartir:Què has vist i mirat?Per què ho has escollit?De què te n’has adonat?Què t’ha cridat més l’atenció?Què has notat en tu mentre observaves?Quina diferència —o diferències— perceps entre la primera vegada que ho has mirat i la darrera?Com miraràs el teu entorn a partir d’ara?

 GAUDIR PLEGATS: Es tracta de gaudir amb el fet de compartir i d’adonar-vos que podeu ser grans observadors.

l’olfacte: olorar i intuir

L’olfacte és un poderós mag que et transporta

a través de milers de quilòmetres i a través

de tots els anys que has viscut.

Helen Keller

En començar el llibre escrivia que, en néixer, unes de les primeres olors que ens arriba i ens commou és l’olor de la nostra mare. Després d’abandonar el caliu i la seguretat del ventre matern, de sobte ens trobem que hem de respirar per nosaltres mateixos. I tot respirant captem les primeres olors del nostre entorn inicial. I és el sentit de l’olfacte el que ens ajuda a trobar el nostre aliment primari, la llet del pit de la mare. Per això el sentit de l’olfacte es relaciona amb l’instint; es diu que qui té un bon olfacte té una bona intuïció.

Després, aprenem que el sentit de l’olfacte també ens serveix per a la supervivència; tant per avisar-nos dels perills (com quan sentim olor de fum o gas) com per gaudir dels àpats o l’aroma de les flors. Les olors agradables ens connecten amb emocions i sentiments positius, i també poden transportar-nos a records llunyans; en canvi, les desagradables ens prevenen d’algun perill, d’aliments en mal estat o de la falta d’higiene d’algunes persones. Per viure fàcil, també hem de cuidar aquest sentit i procurar que el que respirem sigui el més sa possible.