Читать книгу L'ofici de raonar - Vicent Soler Marco - Страница 23

Majories absolutes aclaridores

Ha sigut una benedicció del cel que la dreta valenciana governara amb majoria absoluta. No us ho prengueu malament, però en aquestes circumstàncies és quan es coneix la gent de veritat. I la nostra dreta està mostrant així el seu rostre autèntic, per més que ens pese als qui la voldríem d’una altra manera. Ja us podeu riure dels jocs de distracció centrista de la llei de parelles de fet. Ací el que funciona és la compra o l’amenaça i la intolerància. Anem als fets.

Parleu, per exemple, amb empresaris que estan fins al capdamunt de les arbitrarietats cartageneres i veureu com de-manen, després de confessar el seu estat d’ànim i per damunt de tot, anonimat per a no ser presa del llarg braç executor de qui disposa del diari oficial i dels diners dels contribuents. La discriminació a determinats periòdics és només la punta de l’iceberg de les maneres despòtiques (no il·lustrades) i maleducades (això del Síndic de Greuges és per a donar menjar a banda) del governant de casa.

Escolteu els seus portaveus i observareu que sona familiar. Frases i tons d’altres temps, els de la dictadura, perquè ací, per poc que discrepes, se t’obri un dossier i se’t penja de traïdor a València i a Espanya i s’ha acabat. Així mateix, s’ha perdut la vergonya per a reviscolar les antigues adhesions indestructibles al règim, com les que s’exigeixen en els actes públics sobre el pla hidrològic. Pobre de qui que no hi vaja o no es disculpe: la llista negra sempre està oberta.

Gasten els diners de tots a mans plenes i no es veu enlloc. Els serveis públics es degraden i tot fa pensar que han emprès la construcció d’un nou model econòmic, el de l’economia familiar (tot per a la família de qui mana i dels qui l’envolten). S’endeuten fins al cap i qui vinga darrere ja s’ho farà.

Viuen del cicle econòmic, de les coses que van bé a Europa. Però el mèrit que s’autoadjudiquen és patètic: l’economia va bé (per ara) a pesar d’ells, a pesar de totes les barbaritats que cometen cada dia.

Tenen curtcircuitada la informació al ciutadà: manipula-ció dels mitjans públics i compra dels privats, excepte honroses excepcions. Mentre el cicle econòmic aguante, entenen que la gent no demanarà més. Però hi ha alguna cosa que comença a preocupar-los.

No sabem si és que noten que l’oposició va eixint de la seua increïble autodestrucció i comença a fer efecte la seua labor legítima de crítica. No sabem si tracten d’amagar les males olors que fan algunes de les iniciatives governamentals. No sabem encara per què, però la Brunete mediàtica, a la valenciana, està més activa que mai. Fins i tot han tret del bagul dels records l’anticatalanisme, com en els millors temps del cuplet. Temem que alguna cosa fa olor de podrit quan tiren mà de tant de foc d’artifici.

Tot en un escenari més confús que en els temps de Franco. Llavors sabíem a què atenir-nos. Ara, un falangista vergonyant fa classes de democràcia i de valencianisme. Un convers, provinent de l’extrema esquerra, dóna la mà al falangista anterior per a alimentar la croada de la confusió. Sense reparar, per descomptat, en la doble moral: de dia amb el papa i els cardenals, i de nit amb vés a saber qui.

No ens mereixem aquesta dreta. No hem comès tants pecats. Paguem els nostres impostos i habitualment respectem el veí, encara que tenim discrepàncies a les reunions de l’escala. Què més podem fer perquè desaparega aquest lamentable ritornello del passat?

Levante-EMV, 17/5/2001