Читать книгу Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó - AA.VV - Страница 17

ALART, Bernard-J., Documents sur la Langue Catalane des Anciens Comtés de Roussillon et de Cerdagne publiés par B.-J. Alart. París, Maisonneuve, 1881.

ALBERT, Ricard i Joan GASSIOT (eds.), Parlaments a les corts catalanes, Barcelona, Barcino, Col·lecció ENC 19-20, 1928.

AMETLLER Y VINYAS, José, Alfonso V de Aragón en Italia y la crisis religiosa del siglo XV, obra póstuma de J. A. y V., revisada y dada à luz por Jaime Collell, 3 volums, Girona, P. Torres, 1903-1928.

ARAMON I SERRA, Ramon, «L’edició de textos catalans medievals», en Antoni M. Badia, Antoni Griera, Frederic Udina (eds.), Actas del VII Congreso Internacional de Lingüística Románica (Barcelona, 7 al 10 de abril de 1953), Barcelona, Universitat de Barcelona, 1955, pp. 197-266.

— «Problèmes d’histoire de la langue catalane», en Antoni M. Badia Margarit i George Straka (eds.), La linguistique catalane, París, Klincksieck, 1973, pp. 27-80.

BADIA MARGARIT, Antoni M., «Calcs lingüístics en les lletres reials escrites per Johan de Coloma, secretari de Ferran el Catòlic de 1483 a 1510», Homenaje a Jaime Vicens Vives, vol. II, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1967, pp. 41-54.

BARCELÓ, Maria, Documents cabdals del Regne de Mallorca, Palma, Parlament de les Illes Balears, 2003.

BELENGUER CEBRIÀ, Ernest, Col·lecció documental del regnat de Ferran II i la ciutat de València (1479-1516), Barcelona, Fundació Noguera, 2011.

BLASCO FERRER, Eduardo, «Katalanische Skriptae / Les skriptae catalanes», en Günter Holtus, Michael Metzeltin, Christian Schmitt (eds.), Lexikon der Romanistischen Linguistik, vol. II/2, Tübingen, Max Niemeyer Verlag, 1995, pp. 486-512.

BURNS, Robert Ignatius, Society and Documentation in Crusader Valencia, Princeton, Princeton University Press, 1985 [Traducció catalana: València, Tres i Quatre, 1988].

CALMETTE, Joseph, «Les documents épistolaires d’archives et l’histoire de la langue», en Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), Barcelona, 1908, pp. 545-549 [Reedició: Barcelona, Vicens Vives, 1985].

CALVERAS, Josep, La reconstrucció del llenguatge literari català, Barcelona, Balmes, 1925.

CANELLAS, Ángel, «Las cancillerías catalano-aragonesas: estado actual de la cuestión», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LVIII, 1982, pp. 351-394.

CANELLAS, Ángel i José TRENCHS, «Cancillería y cultura. La cultura de los escribanos y notarios de la Corona de Aragón (1344-1479)», Folia Stuttgartensia. Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1988.

CERQUIGLINI, Bernard, El naixement de la llengua francesa. Edició catalana i estudi introductori de Jordi Mascarella i Rovira, Girona, Universitat de Girona, 2009 [Primera edició: París, Presses Universitaires de France, 1991].

CHAO FERNÁNDEZ, Juan José, Juan Francisco MESA SANZ i María Carmen PUCHE LÓPEZ, «Latín y vernáculo en los documentos de Jaime I el Conquistador» en Aires A. Nascimento i Paulo F. Alberto (eds.), Actas do IV Congresso Internacional de Latím Medieval Hispânico, Lisboa, Centro de Estudios Clásicos, 2006, pp. 1-11.

CINGOLANI, Stefano Maria, Diplomatari de Pere el Gran. I. Cartes i Pergamins (1258-1285), Barcelona, Fundació Noguera, 2012.

COLÓN, GERMÁN, «El aragonés cancilleresco: sociología de un idioma», en Germán Colón, El español y el catalán: juntos y en contraste, Barcelona, Ariel, 1989, pp. 237-270.

— «Sobre la llengua de l’Epistolari de la València medieval», en Germà Colón, De Ramon Llull al ‘Diccionari Fabra’, Barcelona, Fundació Germà Colón/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003, pp. 179-188.

COROLEU, Joseph, Documents historichs catalans del sigle XIV. Colecció de cartas familiars corresponents als regnats de Pere del Punyalet y Johan I, Barcelona, Impremta La Renaixensa, 1889.

COROMINES, Joan, El que cal saber de la llengua catalana, Palma, Editorial Moll, 1954.

— Lleures i converses d’un filòleg, Barcelona, Club Editor, 1971.

DIÉGUEZ, Maria Àngels, Clams i crims en la València medieval segons el ‘Llibre de cort de Justícia’ (1279-1321), Alacant, Departament de Filologia Catalana, 2002.

ELVIRA, Javier, Inés FERNÁNDEZ-ORDÓÑEZ, Javier GARCÍA i Ana SERRA-DILLA (eds.), Lenguas, reinos y dialectos en la Edad Media ibérica: la construcción de la identidad, Madrid/Frankfurt, Iberomaericana/Verwuert, 2008, pp. 83-106.

ENSENYAT, Gabriel, La reintegració del Regne de Mallorca a la Corona d’Aragó (1343-1349), Palma, Editorial Moll, 1997.

FABRA, Pompeu, «La coordinació i la subordinació en els documents de la Cancelleria catalana durant el segle XIVè», Memòries. Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, I, 1, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1926, pp. 3-30.

FAGÚNDEZ DUARTE, Luis, «Uma scripta em construção (A constituição de uma norma escrita do Galego-Português no Século XIII)», en Actas do I Congresso Internacional da Língua Galego-Portuguesa na Galiza, Ourense, Associaçom Galega da Língua, 1986, pp. 663-674.

FARRENY I SISTAC, Maria Dolors, Processos de crims del segle XV a Lleida. Transcripció i estudi lingüístic, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 1986.

FELIU, Francesc, Joan FERRER i Narcís IGLÉSIAS, «Entre el mite i la realitat. La llengua de la Cancelleria reconsiderada», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes LVI (Miscel·lània Joaquim Molas, 1), 2008, pp. 221-249.

FERNÁNDEZ-ORDÓÑEZ, Inés, «La lengua de los documentos del rey: del latín a las lenguas vernáculas en las cancillerías regias de la península Ibérica», en Pascual Martínez Sopena i Ana Rodríguez (eds.), La construcción medieval de la memoria regia, València, Publicacions de la Universitat de València, 2011, pp. 323-361.

FERRANDO FRANCÉS, Antoni, Consciència idiomàtica i nacional dels valencians,València, Institut de Filologia Valenciana, 1980.

— «Pròlegs» a Agustín Rubio Vela, Epistolari de la València medieval, I, 1985, pp. 15-22, i II, 1998, pp. 13-14.

— «El paper dels primers editors (1473-1523) en la fixació del català modern», Caplletra, 27 (Tardor 1999 [2000]), 2000, pp. 109-136.

— «Sobre l’autoria de les Regles d’esquivar vocables, encara», Els Marges, 70, 2002, pp. 67-98.

— «La constitució d’un corpus de documents de cancelleria reial per a la Corona d’Aragó, eina imprescindible per a l’estudi de la ‘norma’ cancelleresca», en Juan A. Barrio (ed.), Los cimientos del Estado en la Edad Media, Alcoi, Universitat d’Alacant / Ajuntament de la Nucia, 2004, pp. 325-343.

— «Percepció i institucionalització de la norma lingüística entre els valencians: panorama històric», en Antoni Ferrando i Miquel Nicolás (eds.), La configuración social de la norma lingüística a l’Europa llatina, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Col·lecció Symposia Philologica 14, 2006, pp. 189-251.

— «Observacions sobre la llengua d’Ausiàs March», en Ricard Bellveser (coord.), La poesia d’Ausiàs March i el seu temps, València, Institució Alfons el Magnànim, 2010a, pp. 169-229.

— «De Xarq al-Andalus a Regne de València: la situació lingüística i sociolingüística de les terres valencianes al segle XIII», en Germà Colón i Lluís Gimeno (eds.), La llengua catalana en temps de Jaume I. Castelló, Universitat Jaume I / Fundació Germà Colón, 2010b, pp. 97-144.

— «El Llibre dels feits del rei en Jaume. La versió canònica de la crònica jaumina», en Antoni Ferrando i Vicent J. Escartí (eds.), Jaume I. Llibre dels feits, Valencia, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2010c, pp. 25-58.

— «Elio Antonio de Nebrija i Jeroni Pau: fortuna diversa de dos humanistes interessats pels seus respectius vulgars», en Júlia Butinyà i Antonio Cortijo (eds.), L’humanisme a la Corona d’Aragó (en el seu context hispànic i europeu), Potomac (Maryland), Scripta Humanistica, 2011, pp. 145-183.

— (en premsa), «Llengua i pàtria en temps de sant Vicent Ferrer», en Ricard Bellveser (coord.), El Compromís de Casp i el Cisma d’Occident, València, Institució Alfons el Magnànim, en premsa.

FERRANDO FRANCÉS, Antoni i Miquel NICOLÁS AMORÓS, Història de la llengua catalana, Barcelona, Editorial UOC, 2011 [Primera edició: Barcelona, Pòrtic/UOC, 2005].

FINKE, Heinrich, Acta Aragonensia. Quellen zur deutschen, italienischen, französischen, spanischen, zur Kirchen und Kulturgeschichte aus der diplomatischen Korrespondenz Jaymes II. (1291-1327), 3 volums, Berlin-Leipzig, Walther Rothschild, 1908-1922.

FISHER, John, «Chancery and the emergency of Standard written English in the fifteenth century», Speculum. A Journal of Medieval Studies, vol. LII, núm. 33 (juliol 1977), 1977, pp. 870-899.

FONT I BAYELL, Josefina, «Documents escrits en català durant el regnat de Jaume I» en Jaime I y su época. Actas del X Congreso de Historia de la Corona de Aragón, vol. «Comunicaciones 3, 4 y 5», Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1982, pp. 517-526.

GIMENO BLAY, Francisco, Escribir, reinar. La experiencia gráfico-textual de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387), Madrid, Editorial Abada, 2006.

GIMENO BLAY, Francisco M., Josep Daniel GOZALBO i Josep TRENCHS (eds.), Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós, València, Universitat de València/Acadèmia Valenciana de la Llengua, Col·lecció Fonts Històriques Valencianes 36, 2009.

GONZÁLEZ OLLÉ, Fernando, «Opciones y preferencias lingüística del rey Pedro IV de Aragón», Revista de Filología Española, LXXXVII: 2, 2007, pp. 293-322.

— «Actitudes lingüísticas de los reyes de Aragón», en Vicente Langüéns Gracia (ed.), Baxar para subir. Colectánea de estudios en memoria de Tomás Buesa Oliver, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2009, pp. 85-110.

GUBERN, Ramon (ed.), Epistolari de Pere III, volum I, Barcelona, Barcino, Collecció ENC 78, 1955.

GUINOT, Enric (ed.), Pergamins, processos i cartes reials. Documentació dispersa valenciana del segle XIII, València, Universitat de València/Acadèmia Valenciana de la Llengua, Col·lecció Fonts Històriques Valencianes 46, 2010.

IGLÉSIAS, Narcís, «L’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (1928-1936)», Llengua i Literatura, 16, 2005, pp. 289-361.

IZQUIERDO, Josep, «El concepte ‘prosa de la cancelleria’: importància i contingut a través de la historiografia lingüística», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes XX (=Miscel·lània Joan Bastardas), 3, 1990, pp. 57-76.

LAMUELA, Xavier i Josep MURGADES, Teoria de la llengua literària segons Fabra, Barcelona, Quaderns Crema, 1984.

LLEAL, Coloma, Vocabulario de la cancillería aragonesa, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1997.

LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos (ed.), Epistolari de Ferran I d’Antequera amb els infants d’Aragó i la reina Elionor (1413-1416), València, Universitat de València, Col·lecció Fonts Històriques Valencianes 14, 2004.

LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos, Speculum: vida i treballs de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Valencia, Editorial Irta, 2008.

LUSIGNAN, Serge, La langue dels rois au Moyen Âge. Le français en France et en Angleterre, París, Presses Universitaires de France, 2004.

MANDINGORRA, María Luz, «“Avetla como de mi mano”. Autógrafos de Alfonso el Magnánimo en el Archivo del Reino de Valencia», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXXIV (gener-juny 2008), 2008, pp. 167-178.

MARAZZINI, Claudio, «La lingua di koinè e le cancellerie», en Claudio Marazzini, La lingua italiana. Profilo storico, Bolonya, il Mulino, 1994, pp. 224-226.

MARTEL, Philippe, «L’occitan, le latin et le français du Moyen Âge au XVI^e siècle», en Henri Boyer i Philippe Gardy (coords.), Dix siècles d’usages et d’images de l’occitan. Des troubadours à l’Internet, París, L’Harmattan, 2001, pp. 65-118.

MARTÍ, Sadurní i Francesc FELIU, Problemes i mètodes d’història de la llengua, Barcelona, Quaderns Crema, 1995.

MARTÍ I CASTELL, Joan i Josep MORAN, Documents d’història de la llengua catalana. Dels orígens a Fabra, Barcelona, Empúries 1986.

MARTÍNEZ FERRANDO, Jesús Ernest, Jaime II de Aragón. Su vida familiar, vol. II, Documentos, Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1948.

MARTÍNEZ SOPENA, Pascual i Ana RODRÍGUEZ (eds.), La construcción medieval de la memoria regia, València, Publicacions de la Universitat de València, 2011.

MIRALLES MONTSERRAT, Joan, Un llibre de cort reial mallorquí del segle XIV (1357-1360). Introducció, transcripció i estudi lingüístic, 2 volums, Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics/Editorial Moll, 1984.

MORAN, Josep i Joan Anton RABELLA, Primers textos de la llengua catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2001.

MUNTANER, Juan i Juan VICH, Documenta Regni Majoricarum. Colección de documentos del antiguo reino de Mallorca (1229-1349), Palma, Impremta Amengual, 1945.

NADAL, Josep Maria, Llengua escrita i llengua nacional, Barcelona, Quaderns Crema, 1992.

— «Normativa i història de la llengua», en Francesc Feliu, Cristina Juher (eds.), La invenció de les llengües nacionals. Barcelona, Quaderns Crema, 1999, pp. 13-37.

— La llengua sobre el paper. Edició a cura de Francesc Feliu, Girona, CCG Edicions, 2005.

NADAL, Josep M. i Modest PRATS, Història de la llengua catalana, vols. I i II, Barcelona, Edicions 62, 1982-1996.

NICOLÁS, Miquel, La història de la llengua catalana. La construcció d’un discurs, València/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.

OLIVAR, Marçal, «Notes entorn de la influència de l’Ars dictandi sobre la prosa catalana de la Cancelleria a finals del segle XIV», Homenatge a Rubió i Lluch, III, Barcelona, 1936, pp. 631-653.

PAR, Anfòs, Sintaxis catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1398), Halle, M. Niemeyer, 1923.

— Curial e Güelfa. Notes lingüístiques y d’estil, Barcelona, Biblioteca lingüística de l’oficina Romànica, 1928.

PÉQUIGNOT, Stéphane, «Enregistrer, ordonner et contrôler: les documents diplomatiques dans les registra secreta de Jacques II d’Aragon», Anuario de Estudios Medievales, 32, 2002, pp. 431-479.

POTTIER, Bernard, «L’évolution de la langue aragonaise à la fin du Moyen Âge», Bulletin Hispanique, 54/2, 1952, pp. 184-199.

RABELLA, Josep Anton, Un matrimoni desavingut i un gat metzinat. Procés criminal barceloní del segle XIV, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1998.

— «Les altres Regles d’esquivar vocables: les correccions en la documentació processal», Caplletra, 17 (tardor 1999), 2000, pp. 55-63.

— «Llengua de la Cancelleria i llengua de tothom», en Francesc Vallverdú (dir.), Enciclopèdia de la llengua catalana, Barcelona, Edicions 62, 2001, pp. 48-51.

RIBES AMORÓS, Maria Salomé, L’obra lingüística d’Alfons Par, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2011.

RIERA, Antoni, La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1986.

RIQUER, Martí de, «Prosa parlamèntaria i cancelleresca», en Martí de Riquer, Història de la literatura catalana, vol. II, Ariel, Esplugues de Llobregat, 1964, pp. 335-356.

— «Evolución estilística de la prosa catalana medieval», Miscellanea Barcinonensia, XLIX, 1978, pp. 7-19.

RUBIÓ I BALAGUER, Jordi, «Sobre els orígens de l’humanisme a Catalunya», Bulletin of Spanish Studies, XXIV, 1947, pp. 88-98 [Reedició: La cultura catalana del Renaixement a la Decadència, Barcelona, 1964, pp. 9-25].

— «Influència de la sintaxi llatina en la Cancelleria catalana del segle XV», en Actas del VII Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas, vol. II. Barcelona, 1957, pp. 357-367 [Reedició: Revista de Llengua i Dret, 3, Barcelona, 1984, pp. 71-76].

RUBIÓ i LLUCH, Antoni (ed.), Documents per l’historia de la cultura catalana migeval. 2 volums. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1908-1921 [Reedició amb pròleg d’Albert Hauf: Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2000].

RUBIO VELA, Agustín, Epistolari de la València medieval, 2 vols., València/Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, I, 1985 (segona edició: 2003), i II, 1998.

— L’escrivania municipal de València als segles XIV i XV: burocràcia, política i cultura, València, Consell Valencià de Cultura, Sèrie Minor 24, 1995.

— El patriciat i la nació. Sobre el particularisme dels valencians en els segles XIV i XV, 2 volums, Castelló/Barcelona, Fundació Germà Colón/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012.

RUIZ CALONGE, Joan, «Valor literario de los preámbulos de la cancillería real catalano-aragonesa en el siglo XV», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXVI (1954-1956), 1956, pp. 205-234.

SANCHIS GUARNER, Manuel, Aproximació a la història de la llengua catalana. Creixença i esplendor, Barcelona, Salvat, 1980 [Reedició: Barcelona, Salvat, 1992].

SEGARRA, Mila, Història de la normativa catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1985.

SEVILLANO COLOM, Francisco, «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del Derecho Español, XX, 1950, pp. 137-241.

— «Cancillerías de Fernando I de Antequera y de Alfonso V el Magnánimo», Anuario de Historia del Derecho Español, XXXV, 1965, pp. 169-216.

— «De la cancillería de los reyes de Mallorca», Anuario de Historia del Derecho Español, XLII, 1972, pp. 217-290.

SOLDEVILA, Ferran, Pere el Gran. Segona Part: El regnat fins a l’any 1282, vol. I, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1962.

TAVONI, Mirko, «La lingua delle cancellerie», Storia della lingua italiana. Il Quattrocento, Bolonya, Il Mulino, 1992, pp. 47-55.

TRENCHS ÒDENA, Josep, Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana medieval, a cura d’Ignasi J. Baiges et alii, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LXXXVIII, 2011.

TRENCHS, José i Antonio M. ARAGÓ, «Las Cancillerías de la Corona de Aragón y de Mallorca desde Jaime I hasta la muerte de Jaime II», Saragossa, Institución Fernando el Católico, Folia Parisiensia, 1, 1983, pp. 27-110.

UDINA MARTORELL, Frederic, Documents cabdals de la història de Catalunya, Barcelona, Fundació Catalana, 1985.

VENETZ, Gabriela H., «Il Codice Aragonese (1458-1460): la distribuzione delle tre lingue napoletana, catalana e latina», Zeitschrift für Katalanistik, 22, 2009, pp. 273-292.

VENY, Joan, Llengua històrica i llengua estàndard, València, Publicacions de la Universitat de València, 2001.

¶ ¹ En van formar part, a més de l’investigador principal, Carme Barceló Torres, Milagros Cárcel ortí, Emili Casanova Herrero, Germà Colón Doménech, Vicent Josep Escartí Soriano, Joaquim B. Martí Mestre, Miquel Nicolás Amorós, Manuel Pérez Saldanya,Vicent Pons Alòs, Mateu Rodrigo Lizondo, Agustín Rubio Vela i Abelard Saragossà Alba. Ateses les característiques de la recerca, des d’un primer moment Mateu Rodrigo va as- sumir la tasca de revisar i anotar totes les transcripcions i jo, la de gestionar-la d’acord amb els objectius que ens havíem traçat. El projecte va ser descrit a Ferrando (2004: 325-343).