Читать книгу Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó - AA.VV - Страница 20

En el marc d’un conveni de col·laboració establert entre el responsable del projecte, Antoni Ferrando, en nom de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, i l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’objectiu ha estat reunir un contingent de documents considerat adequadament representatiu —uns setanta per cada decenni, nombre que llevat de la dècada primera, la del 1290, és superat, de vegades àmpliament, en quasi tot el període—, amb la major presència possible de les diverses tipologies diplomàtiques i la intervenció en la redacció dels textos dels secretaris i escrivans reials més notables de cada regnat; tot això amb la finalitat de poder precisar la cronologia dels canvis lingüístics. Del conjunt documental resultant, ens ha cabut la responsabilitat de les tasques de l’edició.

Les lletres reials han estat triades per l’arxiver facultatiu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Jaume Riera i Sans, cap de la secció de Cancelleria del centre, en virtut del mencionat conveni. El fruit ha estat una selecció de gran qualitat, gràcies al seu coneixement particular dels registres cancellerescs i la pregona formació erudita que el distingeix. Les normes de transcripció i d’edició que havien d’observar-se en la col·lecció foren fixades en comú, a partir d’una proposta del mateix Riera. Més avall les exposem amb el necessari detall.

La primera transcripció de la major part dels documents catalans ha estat realitzada, repartida en diferents segments cronològics, per Lluís Cifuentes i Comamala, de la Universitat de Barcelona, Ramon J. Pujades Bataller, de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i Antonio J. Mira Jódar, de la Universitat de València; això a part, una fracció de les peces ha estat transcrita per nosaltres, en particular a l’època de Jaume II i als darrers regnats, així com la generalitat dels textos llatins. Posteriorment, hem sotmés el contingent documental a una segona lectura sistemàtica, a la vista dels originals de l’ACA, per tal d’oferir uns textos dotats de la major correcció paleogràfica possible, i hi hem aplicat les normes d’edició convingudes. Devem advertir que, tot seguint el principi, que creiem inexcusable, que els documents, de la classe que fossen, havien de publicar-se íntegres i sense obviar cap element, malgrat que poguessen aparéixer algunes parts en llengües diferents del català, hi hem inclòs les cartes credencials —letres de creença— i altres textos, com ara les relacions de destinataris de les epístoles, que apareixen normalment redactades en llatí, i en alguns casos, si s’adrecen a la casa reial de Castella o al rei de Granada, en aragonés o castellà. Els documents van acompanyats d’un aparat crític textual, per tal de donar testimoni d’accidents o esmenes, de caràcter sintàctic, lèxic o fonètic, que tinguessen un mínim d’interés per a l’estudi de la llengua, obviant raonablement aquells que resulten comuns. Alhora, la col·lecció diplomàtica porta les anotacions històriques, o de vegades geogràfiques, oportunes per a la intel·ligència dels documents, ensems amb la identificació de fets, personatges o topònims. Atés l’estimable volum del recull, s’hi ha procurat no ultrapassar els límits de la prudència.

Quantitativament, la col·lecció està integrada per un total de 1.003 peces documentals expedides a nom dels monarques, incloent-hi lletres de les reines consorts, les reines vídues, els primogènits, infants i infantes de la casa reial. Es distribueixen així entre els diferents regnats:

–Jaume II (1291-1327): 256, unides a 3 del seu predecessor Alfons el Franc o el Liberal, incloses per tal d’assegurar una bona representació de l’any 1291.

– Alfons el Benigne (1327-1336): 94.

– Pere el Cerimoniós (1336-1387): 376.

– Joan I (1387-1396): 73.

– Martí I (1396-1410): 113.

– Interregne (1410-1412): 5.

– Ferran I (1412-1416): 49.

– Inici del govern d’Alfons el Magnànim (1416-1420): 35.

El motiu de començar el corpus amb el regnat de Jaume II, precedit per una breu mostra del seu germà el rei Alfons, es deu al fet ja conegut de l’ús més habitual que comença a fer-se en lletres reials de la llengua vulgar, a diferència dels seus antecessors, quan es feia servir més rarament. En aquest sentit, Josefina Font Bayell ja va constatar, passant revista no sols als registres de la Cancelleria de Jaume I, sinó igualment als pergamins reials i a la sèrie Cartes reials diplomàtiques del mateix regnat, que el català sols apareixia en un centenar llarg de peces documentals.²⁵ En el govern de Pere el Gran, fill i successor del Conqueridor, el llatí continua així mateix dominant absolutament la correspondència reial, i sols una part menor apareix en llengua vulgar, català o aragonés. La Cancelleria li dóna el nom de llengua laica, diferent de la culta, sacra o oficial, el llatí: a quodam instrumento in laica lingua confecto, es diu en un pergamí d’aquell sobirà.²⁶ Caldrà esperar al regnat de Pere el Cerimoniós per a advertir-hi un ús majoritari del català.²⁷

Aquest recull de documentació del govern reial, com proposa Ferrando,²⁸ hauria de contribuir al coneixement de l’estil cancelleresc en qualsevol tall cronològic del període afectat de cent trenta anys, en particular a l’examen del procés de construcció d’una llengua oficial en el català medieval i els principis que l’han inspirat, i alhora dels progressos d’uns usos lingüístics que van imposant-se com a prestigiosos en l’idioma escrit. Així mateix, per contra, pot il·lustrar sobre la pèrdua gradual de presència d’uns altres recursos menys valorats, i dins d’aquest punt dels inicis de la influència del llatí clàssic en la prosa de la Cancelleria, de la mà dels més cultes d’entre els seus oficials; i encara no s’exhaureixen ací les possibilitats d’estudi.