Читать книгу Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó - AA.VV - Страница 6

L’any 1977, en el marc del X Congrés d’Història de la Corona d’Aragó —dedicat a la figura de Jaume I i la seua època—, Josefina Font Bayell presentà una comunicació titulada «Documents escrits en català durant el regnat de Jaume I». L’autora, després de repassar ràpidament la seua bibliografia anterior, en què ja havia publicat alguns documents, hi donava notícia de tots els documents del regnat de Jaume I escrits totalment o parcialment en català que conserva l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Aquell cens incloïa només la menció —que no l’edició— de 115 documents de naturalesa diplomàtica i temàtica molt diversa. Malgrat la seua limitada ambició, el treball serví per a posar de relleu la importància dels fons documentals de l’Arxiu de la Corona d’Aragó no sols pel que fa a la història medieval, sinó també pel que fa a l’estudi filològic de la llengua catalana arcaica. Moltes d’aquelles signatures de l’Arxiu corresponen, a més, als primers testimonis del salt de la llengua vulgar a la condició de llengua vehicular de la documentació cancelleresca i, per tant, de llengua d’expressió escrita de l’autoritat reial. Sense restar gens de rellevància a l’immens valor filològic i històric d’aquells documents primerencs, cal reconèixer, però, que l’ús tan limitat que es fa encara de la llengua vulgar en la Cancelleria Reial durant el regnat del Conqueridor i dels seus successors immediats, i la modesta entitat dels fons registrals d’aquella etapa que ens han pervingut, dificulten considerablement qualsevol intent d’anàlisi general i diacrònica de les característiques lingüístiques i estilístiques del seu llenguatge. En realitat, és arran dels nombrosos i transcendentals canvis administratius introduïts per Jaume II —no per casualitat, també el fundador de l’Arxiu Reial de Barcelona, nucli primigeni de l’Arxiu de la Corona d’Aragó—, que es multiplicà sensiblement la quantitat i sistematicitat de la documentació cancelleresca expedida i registrada, una part significativa de la qual ja redactada completament en català. És, doncs, durant aquest regnat que els documents cancellerescs en català comencen a arribar amb freqüència a totes les institucions públiques i privades de l’àrea catalanoparlant de la Corona. D’aquesta manera el català cancelleresc començà a esdevenir progressivament un model de referència que, conscientment o inconscientment, influïa sobre quasi tots els que havien de redactar textos de caràcter politicoadministratiu, els quals, en imitar aquells models, es convertiren en caixes de ressonància que multiplicaven el seu impacte inicial.

Tanmateix, no coneixem bé l’evolució d’aquell català cancelleresc. És per això que Antoni Ferrando i Francès, catedràtic de la Universitat de València, concebé un projecte d’investigació, La llengua de la Cancelleria reial de la Corona d’Aragó (1291-1516), concedit pel Ministeri d’Educació i Ciència, en què es proposava estudiar aquest tema, a partir de la publicació d’una tria àmplia i cronològicamente representativa de documents cancellerescos sancionats pels nostres reis entre 1291 i 1516, és a dir, entre els regnats de Jaume II (1291-1327) i Ferran II (1479-1516) inclusivament. El primer resultat d’aquest projecte, fruit de l’estreta col·laboració entre el responsable del projecte i l’Arxiu de la Corona d’Aragó, és la selecció documental que ara els presentem, que comença precisament l’any 1291, inici del regnat de Jaume II, creador de l’Arxiu Reial de Barcelona, i es tanca l’any 1420, moment en què es posa en funcionament l’Arxiu Reial de València, que el rei Alfons el Magnànim havia creat l’any anterior. Com a conseqüència d’aquesta descentralització, els models documentals cancellerescs expedits a partir d’aquella data ja poden ser localitzats també en els registres conservats a l’Arxiu del Regne de València, motiu pel qual deixava de ser imprescindible la participació directa de l’Arxiu de la Corona d’Aragó en el projecte.

Que el miler llarg de documents que ara es posen en les mans del lector haja estat triat sempre atenent l’objectiu de mostrar-ne la riquesa i la qualitat lingüística no ha impedit en absolut que també hagen servit per a oferir una àmplia mostra documental de rellevància històrica igual o superior a la que tenen des del punt de vista filològic. De fet, la localització de documents inèdits que, a més de riquesa lingüística, tinguessen també un extraordinari potencial històric ha estat el gran repte que el projecte plantejava a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. La selecció que els oferim vol ser també, per això mateix, una finestra oberta al nostre passat medieval. Dels pactes feudals a les guerres internacionals, de les instruccions específiques donades als ambaixadors al cobrament dels tributs i el puniment dels delictes, i de l’alimentació a l’adquisició de llibres i d’objectes artístics, tot passant per la construcció i reparació d’edificis, les reflexions filosòfiques davant de la desgràcia o l’expressió dels afectes familiars, gairebé tots els àmbits del govern i la vida de les nostres terres a la baixa edat mitjana passen per davant dels ulls del lector i li mostren directament el veritable esperit d’una època, sense la interpretació, sempre subjectiva, de l’historiador. Per aquesta raó, pensem que aquest repertori documental esdevindrà una magnífica font d’informació no només per als filòlegs, sinó també per a tots els professionals i estudiosos interessats a conèixer millor alguns dels trets definitoris de la societat medieval de la Corona d’Aragó.

La primera part del projecte no hauria estat possible sense la iniciativa entusiasta del professor Ferrando i, sobretot, no hauria estat mai la que és si no s’hagués produït la col·laboració institucional entre l’Arxiu de la Corona d’Aragó i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, llavors presidit per l’esmenat professor Ferrando, mitjançant el conveni signat l’any 2000 entre el Ministeri de Cultura (aleshores Secretaria d’Estat) i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. A l’ombra d’aquell marc legal, cadascú ha aportat allò que millor sabia fer. L’Arxiu de la Corona d’Aragó s’ha ocupat de la localització i selecció dels documents de l’etapa indicada, que fou encomanada al que, fins fa molt poc, ha estat el cap del seu Departament de referències, Jaume Riera i Sans. Ningú com un arxiver dedicat durant més de dues dècades a organitzar i descriure els grans fons documentals de l’Arxiu Reial i amb una formació erudita tan profunda com és la que té Jaume Riera podia localitzar-los i destriar-los tan adequadament, sempre d’acord amb els criteris de representativitat cronològica i de singularitat filològica i històrica que es proposava el projecte. Tot i la llarga experiència de Jaume Riera, van caldre tres anys d’esforços continuats amb dedicació plena per tal de portar a terme aquesta selecta tria. L’Arxiu també ha col·laborat en la delicada tasca de la transcripció dels documents, punt de partida imprescindible per a fer-ne una bona edició. Aquesta activitat, en la part assumida pel centre, recaigué en la persona de l’arxiver facultatiu Ramon Josep Pujades i Bataller. Ara bé, la tasca més feixuga del projecte ha recaigut en la mà competent i pacient de Mateu Rodrigo Lizondo, professor d’història medieval de la Universitat de València, que ha transcrit, revisat, completat i anotat tots els documents i ens n’ha ofert l’edició més pulcra possible, d’acord amb uns criteris d’edició molt rigorosos i ben meditats, consensuats inicialment amb l’Arxiu. La seua acurada anotació històrica dels documents en facilita molt la contextualització, i l’estudi introductori i els índexs permeten que el lector puga traure el major rendiment possible de l’extraordinària pluja de dades que aporten. Gràcies a aquesta modèlica i singular combinació d’esforços simbiòtics mantinguts durant una dècada entre l’Arxiu i el responsable i els executors del projecte els podem oferir ara una compilació que, per la combinació d’ambició i qualitat, pensem que té ben pocs parangons en la nostra historiografia.

Finalment, espere que l’amabilitat del lector em perdonarà que aprofite l’avinentesa per a fer un comentari de caràcter més personal. En un món tan complex com el nostre, la direcció d’un centre com l’Arxiu de la Corona d’Aragó no és una tasca senzilla. Tanmateix, els neguits quotidians i els esforços aparentment estèrils de la gestió es veuen compensats amb escreix per altres moments gratificants que els justifiquen sobradament. Deu anys després de posar en funcionament el projecte, n’és un dels més dolços veure ara l’obra culminada. El nostre objectiu ha estat només el de ser útils als nostres conciutadans. Ens inspirava la divisa del Cuerpo Facultativo de Archiveros y Bibliotecarios del Estado —al qual pertanyem els funcionaris de l’Arxiu de la Corona d’Aragó—, el virgilià Sic vos, non vobis. Que siga així.

CARLOS LÓPEZ RODRÍGUEZ

Director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó