Читать книгу Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó - AA.VV - Страница 18

L’objecte d’aquest recull* és editar una selecció, suficientment extensa o representativa, de lletres reials i documents de caràcter diplomàtic en llengua catalana, continguts en la sèrie de registres de Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, o Arxiu Reial de Barcelona. Els textos corresponen a un segment temporal que arranca el 1291, any del començament del llarg regnat de Jaume II (1291-1327), després de la mort sobtada d’Alfons el Franc; l’elecció d’aquesta època rau en el fet que és llavors quan comencen a sovintejar els documents reials redactats en llengua vulgar, sempre al costat de la prevalença del llatí, pròpia dels textos oficials. Fineix el 1420, data a l’entorn de la qual s’observa, d’una banda, una major presència d’escrivans d’origen valencià i aragonés en les oficines de la Cancelleria, i, en segon terme, i com ja constatà Coromines, l’entrada i paulatina difusió d’algunes innovacions en la llengua cancelleresca.¹ Antoni Ferrando ha aprofundit en aquesta qüestió; durant el govern d’Alfons el Magnànim, i en congruència amb el major pes del regne de València dintre la Confederació catalanoaragonesa, on arriba a una posició de franca hegemonia, va créixer visiblement el nombre de curials valencians a la Cancelleria Reial, entre els quals cal citar els secretaris Francesc d’Arinyo i Joan Olzina o el vicecanceller Jaume Pelegrí: doncs bé, així com des d’un principi la llengua cancelleresca s’havia format partint del sermo urbanus de Barcelona, sempre sota la influència dels cultismes llatins, aquesta presència valenciana es manifesta en l’aparició als escrits oficials d’innovacions atribuïbles al català de València.²

Ensems amb el factor lingüístic comentat, es produeix un altre fet històric. El precedent any 1419 fou creat, per un fur del mateix rei Alfons, l’Arxiu Reial de València, o Arxiu del Regne de València, on havia de custodiar-se per separat la documentació específica del territori.³ Una realitat que obre un temps nou als efectes dels estudis sobre documentació de la Cancelleria.

La nostra compilació constitueix la primera part d’un projecte que s’ha previst concloure amb la mort de Ferran el Catòlic (1516), últim rei particular de la Corona d’Aragó, per tal de’abraçar un llarg període de temps en què la llengua catalana té una presència central en l’administració de la monarquia. La prossecució del corpus documental, després del límit fixat de 1420, hauria de ser per tant diferent, per la raó de conservar-se els registres cancellerescs en dues capitals d’estats de la Corona, a Barcelona i a València.

La pretensió de l’obra és oferir als estudiosos de la llengua, però també de la història i de la cultura dels regnes que formaren la Corona d’Aragó als segles medievals, una col·lecció diplomàtica selecta, triada tant per la seua utilitat per als estudis lingüístics com també per l’interés històric. La quasi totalitat dels documents són inèdits, llevat de poques excepcions que, tant pel relleu dels textos com per la possibilitat d’oferir-ne una nova transcripció, ens ha semblat que no havien d’excloure’s. Creiem que pot servir de font en diverses àrees del medievalisme, i aqueixa ha estat la intenció que ens ha animat per a enllestir un treball que, després d’obres prestigioses de la nostra historiografia que ho han mostrat a bastament, fes notar una altra vegada la vàlua singular entre les monarquies de l’Europa medieval dels registres de la Cancelleria dels reis d’Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i de Còrsega, i comtes de Barcelona.