Читать книгу Sota el signe de la lluna jueva - David Valle García - Страница 17

10

En Miquel va arribar al pis del carrer Antic Roca cap a les vuit del vespre. Estava nerviós perquè no sabia què s’hi podria trobar. L’Eva continuaria encara al pis o bé hauria marxat i l’hauria denunciat? Moments abans, en Miquel havia pensat que el millor que podria haver fet era fugir de Girona i posar terra pel mig, però no ho va fer. Ell encara estimava amb bogeria a l’Eva.

A l’arribar al menjador va trobar la carta que havia escrit ella. La va agafar i la va llegir detingudament. Quan va acabar, va respirar una mica més alleujat. L’Eva no l’havia denunciat. Va notar, amb gran tristesa, que ella havia marxat de casa. No va dubtar ni un instant en agafar el mòbil i marcar el seu número de telèfon. Es va posar l’auricular a l’orella i va esperar resposta des de l’altre costat de la línia.