Читать книгу Sota el signe de la lluna jueva - David Valle García - Страница 24

17

Quan a la tarda vaig entrar a l’oficina, el primer que vaig notar va ser l’olor de menjar escalfat en carmanyola de plàstic. Tot i que les finestres estaven obertes, l’oloreta es resistia a deixar l’oficina. Em vaig dirigir a la meva taula. Només d’arribar-hi, se’m van clavar els ulls interrogatius i expectants de la Paqui.

―T’has fet el test d’embaràs? ―va preguntar procurant no alçar la veu perquè no ens escoltés ningú; la vaig mirar i vaig assentir amb el cap―. I què?

―Estic embarassada.

La Paqui va fer un somriure d’orella a orella. Després em va fer un parell de petons a les galtes.

―Felicitats, Eva! Si necessites alguna cosa, per petita que sigui, no dubtis en demanar-m’ho.

―Gràcies. Estic molt feliç Paqui, però també estic bastant desorientada. Ara és quan començo a veure els problemes que puc tenir. Com podré tirar aquest nen endavant si estic sola?

―Te’n sortiràs ―va dir-me amb la mirada carregada de confiança―. Tu pots amb això i molt més. Moltes dones crien soles als seus fills. Tu Eva, ets molt més forta del que creus. No t’amoïnis, més endavant ho veuràs tot més clar.

Ens vam mirar i ens vam abraçar durant una estona; després ens vam asseure davant les nostres respectives taules d’ordinador i vam començar a treballar.

La vida en menys de dues setmanes m’havia canviat tant! M’havia mostrat dues cares: la més cruel i la més amable.

Va anar passant la tarda, factura rere factura. Quan quasi era l’hora de plegar li vaig preguntar a la Paqui:

―Demà al final t’apuntes a veure Girona Temps de Flors?

―No, al final no. Haig de fer moltes coses a casa. Els meus fills no m’ajuden gens. Em sembla que aniré a veure-ho amb l’Alfons el cap de setmana.

―Ja et compadeixo. El cap de setmana estarà Girona a rebentar, com passa cada any.

―Sí noia. És un martiri. És anar a fer cues i més cues…

―Llavors demà només hi anirem la Sandra i jo. A veure que tal és aquest any.

―A mi m’ha dit gent que va anar a veure-ho el cap de setmana passat que tot està molt ben decorat.

―A veure si és veritat. Tinc ganes d’anar-hi.