Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 46
43
ОглавлениеVosaltres, belles damisel·les
a qui, de nit molt avançada,
porten gosades carretel·les
per la ciutat pavimentada...
va abandonar-vos igualment.
Un renegat del gaudi turbulent,
l’Eugeni a casa es va tancar,
va prendre, badallant, la ploma en mà,
hauria escrit… però l’esforç constant
li feia fàstic i, després de tot,
la ploma no va escriure un mot
i ell no va anar a parar al gremi llampant
del qual no n’he de fer el judici,
ja que és el meu mateix ofici.
