Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 49
46
ОглавлениеA qui ha viscut pensant, secretament
no el pot sinó fastiguejar l’entorn.
A qui ha viscut sentint, li és un turment
l’espectre del seu temps sense retorn;
enlloc no troba encís prou fort,
la serp maligna del record
i del penediment se’l menja viu.
Cosa que dóna un atractiu
a la conversa, és clar, d’allò més gran.
Em va sobtar, primer, el seu to,
em vaig acostumar, però,
a aquella mala bava disputant,
als seus sarcasmes biliosos
i als epigrames foscos, maliciosos.
