Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 47

Un altre cop donat al lleure,

un buit terrible el va afligir

i amb un lloable fi es va asseure:

amb la saviesa d’altri omplir el magí.

Posa legions de llibres al prestatge,

llegeix, llegeix, sense avantatge:

això és estrany i fals, allò avorrit,

allà hi manca fondària, aquí sentit;

en tots hi troba una tortura:

els llibres vells són antiquats,

s’obstinen en l’antic les novetats.

Com fa amb les dones, deixa la lectura.

Sobre el prestatge i el polsós estol,

hi corre un tafetà en senyal de dol.