Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 56

Hi era el seguici funerari,

d’arreu venien al casal.

Amics i desamics van arribar-hi

amb ganes d’assistir a un bon funeral.

Van enterrar el difunt parent,

van menjar i beure de valent,

i, en acabat, marxaven fent la posa

com si els toqués de prop, la cosa.

Tenim Oneguin fent vida pagesa.

Malgastador fins ara, i dissolut,

es fa de sobte amo absolut

de cada bosc, taller, canal i estesa

i està content de no haver emprès

aquest viatge per no res.