Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 59

Flors, camps, natura, amor, folgança!

Amb tota l’ànima sóc vostre.

M’agrada quan alguna dissemblança

entre l’Eugeni i jo es demostra,

que eviti que lectors mofaires

o aquells sagaços criticaires

que solen editar difamacions

em prenguin per comparacions

i repeteixin descreguts, després,

que aquí he gargotejat el meu retrat

com va fer Byron, l’altivat,

com si avui dia no es pogués,

en un poema llarg, parlar d’algú

i que per força no hagis de ser tu.