Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 57
54
ОглавлениеLi són dos dies novetat
l’aïllament seu camperol,
el bosc ombriu i refrescat,
el plàcid so del rierol;
al tercer, camp, puig, bosc espès
no li desperten interès,
després ja li provoquen son;
després comprèn, com correspon,
que al poble hi ha el mateix avorriment,
però sense passejos ni palaus,
ni cartes, versos o saraus;
que la khandrà, sempre pendent,
corre com l’ombra al seu darrere
o la muller que persevera.
