Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 54

L’Eugeni i jo ens havíem preparat

per visitar països estrangers;

però, per força temps, el fat

va separar-nos poc després.

Son pare va exhalar l’últim adéu.

Oneguin va trobar-se davant seu

una legió de creditors gasius.

Tots actuem per certs motius:

l’Eugeni no podia sofrir els plets

i, satisfet del seu destí,

tota l’herència els va cedir;

no hi veia pèrdua, a grans trets,

o va tenir la intuïció

que l’oncle passaria a un món millor.