Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 52

Oh, Brenta!²⁹ Oneig de l’Adriàtic!

Al meu davant us mostrareu;

em tornaré a inspirar i, extàtic,

m’encisarà la vostra veu.

Pels néts d’Apol·lo³⁰ lloc sagrat,

me’l fa proper com si hi fos nat

la lira intrèpida de Byron.

Lliure, gaudint de nits que flairen

de voluptat italiana,

aniré en góndola nocturna

i, adés xerraire i ara taciturna,

tindré al cantó una jove veneciana.

Els llavis aprendran, pel seu favor,

la llengua del Petrarca i de l’amor.