Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 60
57
ОглавлениеTots els poetes són amics
de somnis amorosos, és ben cert.
Quan em venien pensaments bonics
n’extreia una figura que, a cobert,
restava en l’ànima reclusa
perquè després la revivís la musa.
Cantava, malcurós com era,
la noia muntanyenca, una quimera,
i les captives del Salguir.31
Companys, sovint veig que despunta
entre vosaltres la pregunta:
«La lira ¿per qui et fa un sospir?
¿A qui, entre contrincants geloses,
has dedicat paraules melodioses?
