Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 48
45
ОглавлениеDe convencions socials, de vans fatics
va desempallegar-se, i jo també,
i és quan tots dos ens vam fer amics.
Em van agradar d’ell l’estil de fer,
una tirada involuntària a
la fantasia estrafolària
i un intel·lecte fred, ben esmolat.
Jo ressentit, ell molt callat,
la vida ens feia estar de pega:
de les passions, n’havíem vist el joc
i, al cor, teníem consumit el foc.
La gent i la Fortuna cega
ja ens vigilaven amb paranys
quan érem al matí dels nostres anys.
