Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 62
59
ОглавлениеLa musa ja ha tornat, l’amor és mort
i el seny obscur se m’ha aclarit.
Lliure, de nou busco l’acord
de sentiments, sons màgics i sentit.
Escric, i el cor no es desespera,
la ploma ja no té aquella fal·lera
de fer, al costat dels versos, dibuixets
de caparrons de noies, de peuets;
no crema cendra en revifalla.
Si bé afligit, ni un plor no em resta
i aviat de marques de tempesta
no en quedarà cap romanalla:
llavors començaré a fer plans
d’una obra de vint-i-cinc cants.
