Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 55

Així mateix: va rebre al punt

de part de l’administrador l’avís

que l’oncle, al llit i moribund,

volia, abans, que hi acudís.

Va ser llegir l’epístola funesta,

que tot seguit, a la requesta,

en cotxe de correus va anar a carrera;

d’antuvi li venia badallera

i es preparava a fingir plor,

mentir i estar avorrit, tot pels diners

(aquí he volgut que el llibre comencés);

a casa l’oncle, el veu, però,

que en un taulell ja està ajagut,

llest per pagar a la terra el seu tribut.