Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 51

Contra el granit, que feia de suport,

l’ànima plena de tristor,

l’Eugeni cavil·lava absort,

igual com va descriure’s el cantor.

Tot era en pau. Sols algun crit

es feien entre els vigilants de nit,

sentíem una carretel·la al lluny,

des de Miliónnaia,²⁷ amb retruny,

una barqueta, amb rems a cada banda,

nedava en aigües adormides

i, més enllà, ens atreien crides

d’un corn i d’una frívola corranda...

Però és més dolça, a la vesprada,

l’octava del Torquato²⁸ ben cantada.