Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 53
50
Оглавление¿Vindrà, el moment de deslliurança?
Invoco l’hora que no arriba.
Al mar, espero la bonança,
faig gestos als vaixells des de la riba.
Bregant sota una manta de tronades,
pel lliure encreuament de les onades,
¿quan podré, lliure, emprendre la carrera?
És l’hora de deixar aquesta ribera,
tan avorrida al meu albir,
i recordar, en el mar meridional
de la meva Àfrica pairal,
la grisa Rússia amb un sospir:
allí vaig estimar, allí vaig sofrir,
i, el cor, el vaig deixar enterrat allí.
