Читать книгу Eugeni Oneguin - Aleksandr Puixkin - Страница 50
47
ОглавлениеSovint, quan era temps d’estiu,
llavors que s’il·lumina, transparent,
el cel nocturn per sobre el riu
i al vidre alegre del corrent
la faç lunar no es pot emmirallar,
tot recordant idil·lis de temps ha,
tot recordant amors viscuts,
ens embriagàvem, tots dos muts,
d’alè de nit, afectuós,
de nou sentint, sense fer cas de res.
Com, en el son, s’envola el pres
de la masmorra a un bosc verdós,
així volàvem en somieig
al primer jove vagareig.
